Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Al marge d'un camí
Corriol
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
de petit no m’ho havien explicat
costa d’acceptar que les coses van canviant
simplement redefinir la manera de sentir
però no accepto els canvis que hi ha hagut
ideals que s’han perdut
potser és que he llegit massa llibres d’altres temps
potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap
però hi havia un temps de veritat
tot allò per mi ja s’ha acabat.
busco un lloc meu...
refranys antics
sense sentit
paraules que
s’han esvaït
busco un vell corriol
on jo de petit jugava,
busco racons que recordo que
tots els amics hi anàvem,
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat
busco un lloc meu...
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
tot això no m’ho havien explicat
busco un vell corriol
on jo de petit jugava
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat.
busco un lloc meu...
enyoro un temps mai viscut
que em van explicar de petit
a casa
enyoro un lloc que potser era una país
però ara veig només
un piló de gent fent cua.
Al marge d'un camí
Animal salvatge
Et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.
en les ombres de la nit
un paisatge m’acompanya
jo m’estiro al seu costat
esperant la matinada.
Et miro i no se què ets.
una vida deslligada
quan t’aixeques al matí
ja comences a esverar-te, i ara
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
cada cop et miro més.
et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
Festival
Que bé!
Que bé, que bé, que bé notar que em mires. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes.
Que bé, que bé, que bé notar que em mires al mig de tota aquesta gent. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes i em saludes tocant la pell. Carai, carai, mama! Mama!
Tot aquest espai que hi ha aquí, entre tu i jo. Aquest moviment que has fet com si fos secret. Tot això m’estressa, m’has deixat amb pressa. Abans t’he buscat, però tu m’has ignorat!
Que no, que no, que no m’agrades! Que no, que no que no em degrades! Que no, que no, que no m’agrades! Que no, que no que no em degrades!
Notar que no tinc cos per tant de sentiment. Notar que tot se’n va al primer moment. Se que això m’agrada, se que m’embriaga. El vici és molt gos i hi hem caigut tots dos!
Que bé, que bé, que bé notar que em mires al mig de tota aquesta gent. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes i em saludes tocant la pell. Carai, carai, mama! Mama!
Set dies
Versió original de la cançó "Set dies"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Fem música
Audio de la cançó "Fem música"
