Divendres 01 d' Agost a les 21h
Sons Solers
Finca Mas Soler
Sant Pere de Ribes
(Garraf)
val 15 eurus
Festival
Llegeixo
Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.
Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.
Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.
Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.
Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.
Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.
Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.
Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Llegeixo
Audio de la cançó "Llegeixo"
Festival
El factor X
Hi ha futur però no hi ha pressa. Hi ha records però no hi ha enrere. Hi eres tu, hi era jo. Hi eres tu, hi érem tots.
Hi ha records, hi ha dreceres. Si no tens sort no hi ha manera. Hi eres tu, hi era jo. Hi eres tu, hi érem tots.
No hi ha més sort de la que queda i només tu has quedat enrere. Sense tu no sóc jo. Sense tu no hi som tots.
No hi ha mirades
Audio de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Tastant la solitud
Tastant la solitud, fumant sota la pluja. A les portes de l'estanc mirant el gris intens. Em poso la caputxa, segueixo una gent, ves a saber què estic fent.
Ara que no hi ets faig el que no voldries. No se cap on em porten tota aquesta gent. M'és igual si m'equivoco, tot és bo i resplendent i ho vull viure intensament.
Tornem a començar, tornem-se a equivocar, tornem a carregar aquest pes, no hi podem fer res, no hi podem fer res.
I torno cap a casa, a mi ningú em fa cas. Jo he fet el que em semblava, tu ara què em diràs. Ja veig que no funciona, ja veig que he fracassat, però és el món que està equivocat.
Tornem a començar, tornem-se a equivocar, tornem a carregar aquest pes, no hi podem fer res, no hi podem fer res.
