Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

L’altre dia anàvem
Pels volts del montgri
I un que allà passava
S’acosta i em va dir
Espatlleu les carreteres
Us coneixeu les dreceres
Pel que a mi respecta
Ja podeu fugir !
El tiu es pensava
Que no érem d’aquí

Una tarda anar fent cua
Cap a la platja de pals
Esperant per deixar el cotxe
Esperant per prendre el bany
Si vols anar a peratallada
Val dos euros una entrada
Tot això és un rotllo
Pels que som d’aquí
Volem àrea verda
Al baix ter montgrí !

Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

Ullastret, llabià, mata i serra de daró...

No sé perquè rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t’ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per radera i et donarà pel cul.

Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l’oficina els tens tots tan contents.
Això s’acaba de pressa tot s’ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauras perdut el temps...
Dormint!

L’altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L’excusa perfecta déu n’hi do quin tipet.
Prò prepara’t bonica el temps passa per tu.
Seràs tan cuqueta quan et caigui el cul?

No et vull sentir més plorar perquè t’han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso toba.
Ja t’ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n’hi troba.

Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t’estimi per sempre tot i estar-te pensint.
Que t’estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...
Dormint!

Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
I m’enfado amb mi mateix i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.

Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat.
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat.
Però què vols fer-hi, res! No podem pas fugir de la nostra ment.
Tinc quatre pensament que em venen constantment i em fan sentir malament.
Vull que entenguis aquest missatge tal com l’he pensat.
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat.
Rememoro aquella mirada, com el primer cop,
encara és l’hora d’ara que se m’infla el cor.
Sé que s’ha de fer molt menys per arribar on ets tu.
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut.

Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
Però ho torno a intentar...
i estàs despistada...
i jo quedo tocat...
I m’enfado amb tothom i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.