Un dia un home em va dir “si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.
De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà i les farides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas,
ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està,
i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig,
però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal,
com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables
hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens,
es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar
a fer un parell de canyes.
no hi han enfrontaments,
maregen i divaguen.
No es volen complicar
i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc
o és falta de caràcter
o és que ens han educat
per totes dues bandes.
No hi ha més arguments,
s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols
o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes,
o juguem tots net o tots fem trampes!
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Fem música
Audio de la cançó "Fem música"
Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h
Càntut a Palamós
Plaça Catalunya
Palamós (Baix Empordà)
val eurus
Al marge d'un camí
Corriol
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
de petit no m’ho havien explicat
costa d’acceptar que les coses van canviant
simplement redefinir la manera de sentir
però no accepto els canvis que hi ha hagut
ideals que s’han perdut
potser és que he llegit massa llibres d’altres temps
potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap
però hi havia un temps de veritat
tot allò per mi ja s’ha acabat.
busco un lloc meu...
refranys antics
sense sentit
paraules que
s’han esvaït
busco un vell corriol
on jo de petit jugava,
busco racons que recordo que
tots els amics hi anàvem,
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat
busco un lloc meu...
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
tot això no m’ho havien explicat
busco un vell corriol
on jo de petit jugava
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat.
busco un lloc meu...
enyoro un temps mai viscut
que em van explicar de petit
a casa
enyoro un lloc que potser era una país
però ara veig només
un piló de gent fent cua.
