El teu cap fa massa voltes abans de poder dormir,
Una vida més senzilla, només vols estar tranquil.
Busques gent sota les pedres en qui poder confiar,
És difícil de trobar-ne i potser no en trobes cap.

Divideixes el teu temps, separant la realitat,
Tens formigues dins del cap, que no paren de pencar,
Busques temps dins de l’agenda, busques lloc on no n’hi ha,
És difícil dir que no, a mi sempre m’ha costat.

Has de trobar un lloc on protegir-te
Has de trobar temps per tu...

I somies un futur on tot es veu tant bell i clar,
Hi existeix la vida plena, prats bucòlics i ideals,
Però et lleves al matí amb tres mil coses a fer,
I aquest somni se n’ha anat, i de nou la realitat.

Has de trobar un lloc on protegir-te,
Has de trobar temps.

Ser bona persona és:
No saber dir que no,
Sentir la lleialtat,
El pes d’estar obligat,
Saber que has de complir
Amb la paraula donada

Ser bona persona és:
Responsabilitat,
Siusplau no arribis tard,
Siusplau no em deixes tu
Penjat de nou!

I et ve la mala llet
I no la pots evitar
I et ve la mala llet
I no la vols amagar
Et ve la mala llet
I no la vols evitar

Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si un dia la veus i té un neguit molt gran, no t’ho creguis pas.

Si et mana consol amb tanta pena que és que et fa fredar.
Si et mira amb ullets de bona nena, si és que et fa escalfar.
Demana-li que not et faci confident del seu llarg ocàs.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.

No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...

Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.

No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...

Que bé, que bé, que bé
notar que em mires.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes.

Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!

Tot aquest espai que hi ha
aquí, entre tu i jo.
Aquest moviment que has fet
com si fos secret.
Tot això m’estressa,
m’has deixat amb pressa.
Abans t’he buscat, però
tu m’has ignorat!

Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!
Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!

Notar que no tinc cos
per tant de sentiment.
Notar que tot se’n va
al primer moment.
Se que això m’agrada,
se que m’embriaga.
El vici és molt gos
i hi hem caigut tots dos!

Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!