De Girona al Japó en directe
"De Girona al Japó" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
M'agraden els colors
M'agraden els colors, les camises florejades, turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus. El negre no és el rei, només la mandra explica que no intentem trobar combinacions més divertides.
Com m'agrada aixecar-me i esmorzar, amb aquella mala llet que no se'n va. Camino pel carrer amb la marxa posada, m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Prendre sol a cada cantonada, treballar i que tot surti com pensava. Comences un projecte i va súper malament, no passa res, a petxugar, que passa constantment.
M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer tots aquests personatges que no saben ni què fer. M'agrada escoltar i també que m'escoltin, m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Festival
El plat a taula
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas, amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí, no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.
L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat, no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat. Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó, una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé! Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Viva!
Carpe diem
A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
cla cla cla, cla cla cla....
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!
Córrer
Versió original de la cançó "Córrer".
