No sé perquè rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t’ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per radera i et donarà pel cul.
Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l’oficina els tens tots tan contents.
Això s’acaba de pressa tot s’ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauras perdut el temps...
Dormint!
L’altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L’excusa perfecta déu n’hi do quin tipet.
Prò prepara’t bonica el temps passa per tu.
Seràs tan cuqueta quan et caigui el cul?
No et vull sentir més plorar perquè t’han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso toba.
Ja t’ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n’hi troba.
Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t’estimi per sempre tot i estar-te pensint.
Que t’estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...
Dormint!
El joc
Audio de la cançó "El joc"
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans (Segrià)
val eurus
Perdó en directe
"Perdó" en directe a la Luz de Gas. La viu-viu.
Temps i rellotge
Set dies
Set dies, set dies més, set dies més...
El dilluns tinc ressaca de tu
Res a veure amb els dilluns d’abans
Recordant hores passades sota els llençols del meu llit
Per una nit set dies de delit
Set dies, set dies més, set dies més...
Qualsevol dimarts em trobaràs
Perdut pels carrers caminant sol de dol
Perspectives molt llunyanes, la setmana mai s’acaba
I encara tinc ressaca de tu
Els dimecres i els dijous recupero les mirades
Vaig llençant les llambregades pel carrer
Com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat
Senyoretes, el xicot ben al costat
El dijous un llop udola perdut
Els meus ulls et busquen sense cap rumb
Amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar
Et vinc a buscar, et vinc a buscar!
Et vinc a buscar, et vinc a buscar, ....
Set dies, set dies més, set dies més...
Al marge d'un camí
Són instints
Un amic m’ha trucat
aquest matí s’ha llevat
i feia un gran dia.
Per un moment li ha semblat
que tot era molt més clar
que tot ho comprenia.
Diu si avui vull anar
a veure aquella presó
que hi ha a dalt a sant julià
és un lloc misteriós
a sobre el congost
després de celrà.
Són instints,
que tenim.
sensacions,
que venen de dins.
Allà dalt m’ha explicat
que una amiga ha deixat
el noi amb qui estava
i és que últimament
no se’ls veia contents
ell ja s’ho imaginava
diu que va començar
quan li van presentar
aquell noi ple d’alegria
es varen mirar
van riure i ja està
ell ja ho intuïa.
i jo li he preguntat
com està l’amic que han deixat?
i està encantat de la vida!
quan la cosa no va
val més deixar-ho estar
no furgar la ferida.
Són històries de sempre
errors i encerts
i és que costa d’entendre
perquè, perqui, per on.
Una casa amaga un misteri
una pedra té molts i molts anys
una vida ve d’una altra vida
són instints, que tenim, històries de sempre
són cançons que costen d’entendre.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
