A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Divendres 21 d' Abril a les
Càntut a Banyoles
Auditori de l'Ateneu
Banyoles (Pla de l`Estany)
val eurus
Al marge d'un camí
Aire!
Un moment
de suspens
per agafar aire
i tornar a començar
de bell nou
intrigat
a veure què passa
sense res a les mans
essent lliure
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar.
Tan cansat
d’aguantar
aquelles mirades
no són ells ni sóc jo
és el lloc
és el temps
però estic cansat de ser amable !
no tinc por de parlar.
vull ser lliure !
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar !
Busco una mirada
busco una paraula
que m’ajudi a respirar
no hi ha cap senyal
que m’indiqui
on anar
busco una mirada
mira com s’amaga !
ara se que haig de marxar
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Ens ho haurem de fer mirar
Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"
De Girona al Japó en directe
"De Girona al Japó" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.
Festival
El plat a taula
Sense cap pressa parem la taula,
una cervesa, patates braves.
Sense problemes tot és tan fàcil,
una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant
no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial.
Diem quatre tonteries, ens agrada discutir,
parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!
Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas,
amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha
No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí,
no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.
L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat,
no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat.
Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó,
una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.
Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!
Sense cap pressa parem la taula,
una cervesa, patates braves.
Sense problemes tot és tan fàcil,
una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant
no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial.
Diem quatre tonteries, ens agrada discutir,
parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!
Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!
