Al marge d'un camí

La pura realitat

Cada dia de la vida
m’aixeco diferent,
ahir estava a la glòria
avui molt malament.

M’invento mil històries
per veure-ho tot més clar,
però quan tinc la teoria
la pura realitat la fa canviar…

Faig la llista la llista de les coses
que vull arribar a fer
em marco els objectius
hauria d’anar bé.

Defujo frustacions
buscant una sortida
però no existeix la bruixula
que indiqui com anar per aquesta vida…

Hauré de respirar
mirant cap a l’orient
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.

I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on puc arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.

I és que faci el que faci
tinc la sensació
que he donat molt més
del que no he rebut jo
buscant la veritat
m’he trobat mitja mentida
però si tinc una moneda
tot funciona ben de pressa i de seguida.

De petit ho imaginava
tot molt més senzill
jo vull ser bomber
tenir dona i fills.

M’aixeco aquest matí
mirant per la finestra
i penso en quantes coses s’han de fer
fins arribar a la funesta.

Hauré de meditar
mirant el sol ixent
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.

I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on vull arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.

Festival

El factor X

Hi ha futur però no hi ha pressa.
Hi ha records però no hi ha enrere.
Hi eres tu, hi era jo.
Hi eres tu, hi érem tots.

Hi ha records, hi ha dreceres.
Si no tens sort no hi ha manera.
Hi eres tu, hi era jo.
Hi eres tu, hi érem tots.

No hi ha més sort de la que queda
i només tu has quedat enrere.
Sense tu no sóc jo.
Sense tu no hi som tots.

Són instints

Versió original de la cançó "Són instints"

Dissabte 14 d' Octubre a les

Càntut a duet a Llardecans

Llardecans
(Segrià)

val eurus

Divendres 25 d' Abril

Festival

Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.

A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.

Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.

Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.

Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.

Per ser feliç

Audio de la cançó "Per ser feliç"

Festival

Llegeixo

Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.

Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"