Festival

El plat a taula

Sense cap pressa parem la taula,
una cervesa, patates braves.
Sense problemes tot és tan fàcil,
una conversa i un piscolabis.

Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant
no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial.
Diem quatre tonteries, ens agrada discutir,
parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!

Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!

Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas,
amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha
No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí,
no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.

L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat,
no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat.
Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó,
una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.

Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!

Sense cap pressa parem la taula,
una cervesa, patates braves.
Sense problemes tot és tan fàcil,
una conversa i un piscolabis.

Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant
no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial.
Diem quatre tonteries, ens agrada discutir,
parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!

Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!
Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!

De Girona al Japó en directe

"De Girona al Japó" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.

Dissabte 14 d' Octubre a les

Càntut a duet a Llardecans

Llardecans
(Segrià)

val eurus

Temps i rellotge

Perdó

Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre.
És condició humana equivocar-se cada setmana!

Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes.
La necessitat del plor és que et fa la cara neta.
Si la lluna va de dol i el desconsol t’envolta,
Plora i queixa’t, somriu i canta així la boira s’escampa

Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor.
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era,
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia.
Ai que si m’hi trobés ara, dos cops més m’ho pensaria...

Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"

Al marge d'un camí

Corriol

busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
de petit no m’ho havien explicat
costa d’acceptar que les coses van canviant
simplement redefinir la manera de sentir però no accepto els canvis que hi ha hagut ideals que s’han perdut potser és que he llegit massa llibres d’altres temps potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap però hi havia un temps de veritat tot allò per mi ja s’ha acabat.

busco un lloc meu...

refranys antics
sense sentit
paraules que
s’han esvaït
busco un vell corriol
on jo de petit jugava,
busco racons que recordo que
tots els amics hi anàvem,
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat

busco un lloc meu...

busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
tot això no m’ho havien explicat
busco un vell corriol
on jo de petit jugava
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat.

busco un lloc meu...

enyoro un temps mai viscut
que em van explicar de petit
a casa
enyoro un lloc que potser era una país
però ara veig només
un piló de gent fent cua.

De Girona al Japó

Versió original de la cançó "De Girona al Japó"

Divendres 25 d' Abril

Festival

Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.

A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.

Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.

Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.

Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.