reedicions en digipack
Ahir en Xevi de Bankrobber ens va fer saber que ja han arribat de fàbrica les reedicions dels dos primers treballs de Sanjosex en Digipack, és aquest format en cartró amb què hem publicat l’últim treball. És un format molt més agradable i pràctic que el format tradicional, la veritat.
En aquests temps en què estem vivint, amb la crisi sense retorn de la indústria discogràfica i amb aquesta cultura petiteta de què formem part, és un èxit poder reeditar qualsevol treball discogràfic, i això és gràcies a tots els que heu fet l’esforç de comprar el disc. Us estem molt agraïts.
Algú dirà que això del cd ja està obsolet, i que el que és important és que es facin concerts, perquè amb el cd només hi guanyen les discogràfiques (cabrons tots!) i etc etc. Però la veritat és que la venda de cd’s segueix essent un barem important alhora de valorar un grup… igual que les escoltes a l’spotify, sí, però segueix essent important. A més a més, per mi encara és la plasmació física d’una cosa que m’agrada. No se com dir-ho. Tot ajuda a seguir endavant…
Doncs res, ja n’esteu informats.
Per cert, avui SX5 a Vic, i demà a Reus!
Salut!
February 8th, 2010 at 00:32
Hola, em va semblar impressionant el concert d’ahir a Reus. Avui escoltant el disc a casa, recordàvem l’Agus, el Rafa i jo com havien estat en directe i hem coincidit en què va sonar tot molt, molt bé. Només t’havia vist en format acústic i tenia curiositat de sentir-te amb banda, i quina banda! El noi aquest de cabells largs li dóna una canya a les cançons increïble. Se us veu molt compenetrats. I amb molt de ritme. Controlarem dates de concert perquè ens hem quedat amb ganes de més. Tant de bo torneu per aquí, imagino que alguna data a Tarragona caurà. Felicitas!
March 8th, 2010 at 17:58
A mi el Viva! és el disc de Sanjosex que m’agrada més. No és pas que els altres no m’agradin, al contrari. M’encanten! (de cantar) Però en el Viva!, que vaig conèixer després del Temps o Rellotge, sempre hi he trobat un estat d’ànim, una esència, una puresa que els altres dos no desprenen en la mateixa intensitat. Poder reeditar dos àlbums és realment un privilegi i fins i tot una cosa estranya, en els temps d’Spotify. És també una il·lusió per aquells que en som compradors asidus (jo crec que l’he comprat unes 10 vegades o més. L’he regalat molt!) i ocupa un lloc de privilegi a l’estanteria de casa. I en el meu cor. Endavant, doncs, amb les reedicions. Us heu plantejat fer-ne una de col·leccionista? ens nem trobant pels concerts!
March 17th, 2010 at 17:20
Ja tinc el VIVA! coincideixo amb la Glòria, m’agrada moltíssim i és el que em faltava…ja els tinc tots 3! També vaig conèixer Sanjosex amb Temps i Rellotge i a partir d’aquí m’he enganxat! L’espera per escoltar el nou disc ha estat llarga però realment ha valgut la pena. Vaig tenir la sort d’estar a la presentació de l’Auditori on per primer cop vaig escoltar Sanjosex en directe i després vaig poder escoltar a en Carles i la seva guitarra en un programa de BTV….El disc El marge d’un camí mica en mica me’l he anat fent meu, fins a descobrir-ho del tot i és magnífic! Ara només vull fer-te un petició, ja sé que Barcelona i els barcelonins mai te’n dit res….però a veure si et deixes caure per aquí per poder-te escoltar!!!