Fans i gravació vídeoclip
L’altre dia vaig estar parlant amb l’Oriol, un assidu d’aquesta pàgina, i es va “queixar” que hi escrivia poc… que he de cuidar més “els fans”… Bé, haig de reconèixer que té raó, que he d’escriure més. La majoria de grups que els va bé la cosa a casa nostra estan cuidant molt això de la comunicació contínua amb els seus fans via internet, però la veritat és que jo mai he entès això del fenomen fan… jo puc admirar algú i estar interessat en el que fa o el que diu, però d’aquí a menjar sanjosex cada dia hi ha un pas… Cal explicar el que he esmorzat i a on? Si no tinc res interessant a dir, cal dir res? Oriol, jo intentaré escriure més, però la meva feina és fer cançons, fer-les bé i tocar-les bé, i la resta és secundari.
Dit això, explico una cosa interessant que he fet aquest cap de setmana :
Aquest dissabte, entre el concert de Vic i el de Reus, vam quedar a Canet de Mar amb en Pol Ponsarnau per gravar el vídeoclip d’Animal Salvatge. Fins ara mai no havia acceptat de sortir a un vídeoclip oficial (sí en extraoficials), i cada pas cap a una presència pública m’ha costat molt. Bé, cadascú és com és, però el més important per mi és que cada pas sigui ferm, i aquest clip quedarà molt bé. Segur. Tècnicament hem fet servir una tecnologia bastant divertida, per mi i per ells, i realment va ser una jornada molt positiva, tot i haver dormit només 3 horetes… buff! Això de la música…
Doncs res, a veure si us agrada quan estigui acabat!
February 10th, 2010 at 02:19
Doncs la teva feina de fer cançons la fas molt i molt bé! Tens raó amb el que dius, no cal fer-ne un gra massa amb això de la comunicació per internet. Està molt bé sí, però massa cansa. Pels fans està bé, però entenc que per l’artista es pot fer pesat.
Aquest dilluns El 9 Nou d’Osona et dedicava mitja pàgina sobre el concert amb el titular: “Sanjosex, que guai!” fent referència a com va ser de guai pujar al volcà de Sta. Margarida i perquè quan vas pujar a l’escenari vas dir una cosa com: “Si que ha vingut gent, que guai”
Sobre els concerts, et vull dir que sones encara molt millor que en el disc, si és que això és possible! Ah!, i com a opinió personal, la tria de cançons és molt bona, però per me n’hi falten tres. Crec que no t’agrada gaire això que et demanin cançons, però et diré que trobo a faltar “Fem l’amor”, “Dia a dia” i “Dylan”!
Molta sort amb el disc i que facis molts concerts! Tenim ganes de veure el videoclip!!
February 13th, 2010 at 04:06
Jo crec que el que passa és que les lletres de les teves cançons ofereixen moltes interpretacions, i això fa que els teus fans vulguin saber!
February 14th, 2010 at 21:05
Estic seguint des de fa poquet Sanjosex, pero he de dir que per mi tenen molt de significat, es com si em parlessin directament a mi (be, no tinc molts mes punts de referencia, :)) com si les situacions, pensaments, reflexions que es plasmen a les cançons parlessin del que a mi em passa. En fi, que m’omple.
Tot projecte es un repte, aixi que… Molts anims i endavant!!
February 19th, 2010 at 21:07
Estimat Carles,
En primer lloc dir-te que acabo d’entrar en unes vermellors a càmara ràpida en adonar-me que he estat víctima del peix que es mossega la cua: com que sé que actualitzes poc, feia dies que no entrava al bloc, i va i resulta que en fa 10 que hi ha un article amb el meu nom!! Crec sincerament que hi ha molts amics –hagin tingut la sort d’interactuar amb tu o no- que se sentiran “oriol’s” en llegir aquest article, i deixa’m gosar dir que es posaran de part meva. Vull dir, que pensaran “sí, sí, que escrigui més!”. La relació és que qualsevol que se senti interessat per les històries que expliques cantant, tindrà interès en les històries que pots explicar escrivint.
Crec però que el que canvia és el plantejament. Sí que hi ha des de grups musicals fins a partits polítics que per fidelitzar la seva parròquia tenen tota una estratègia online, des de Facebook fins a videobloc, i gens barata, per cert. Però no crec que els amics de Sanjosex sigui això el que esperem de tu. Jo no ho espero, vaja. Els Bankrobbers ja ens envien missatges de Facebook quan hi ha novetats, cosa que agraïm molt. La idea és diferent. Tampoc és què esmorzes, i ni molt menys temàtiques roses. Però està clar que sabem que no ets perenne a la realitat. I per això ens agrades. Sabem perquè ens ho has explicat entre cançó i cançó en un concert que Corriol va sortir d’una conversa amb una amiga. Sabem que llegeixes diaris i donem per fet que quan una notícia t’afecta la comentes amb els amics més propers. De fet, en temps pretèrits, ja és el que feies. Està claríssim que la teva feina és una altra. I per això precisament els posts del bloc no són de pagament. I per això també si no et surten de dins o en alguna època concreta no et vé de gust, no ho has de fer. Només que sàpigues que quan ho fas ho agraïm molt. Només demanem que no et privis de que et vingui de gust compartir més idees o pensaments amb nosaltres. Fins i tot de coses més inconnexes, com ara l’arquitectura. Sempre que et vingui de gust, sobretot. Jo crec que el teu talent és la feina, però el teu èxit són els teus raonaments, amb naturalitat i espontanietat. Vull dir, que tu mateix t’has creat, i seria impossible de crear-ne un altre. Ens encanta doncs aprofitar aquest que, segur que fruït de tantes variables, ha sortit.
Una abraçada i visca l’harmònica de Fem l’amor!!!
Oriol
March 8th, 2010 at 21:18
Hola!
hem vist a l’agenda que el 24 d’abril tens programat un concert a Vilanova i la Geltrú, però no sabem ni lloc ni hora. Què en sabeu?
gràcies per endevant i moltes felicitats pel nou disc!!! GENIAL!!!!
March 30th, 2010 at 10:16
El vídeoclip… sempre costa de posar en imatges els pensaments. I sol passar que allò que havíem imaginat no és el que acaba essent. Està bé i molt ben realitzat, això sí. oriola.