Quim Vila i Sanjosex
Al migdia solc mirar l’Arucitys, de fet en sóc un fan. És boníssim. Ric molt, tothom qui hi surt em cau bé, trobo que és un programa actual… Vull dir que connecten fantàsticament bé amb el públic actual, jo almenys m’hi sento connectat, torno repetir: ric molt i m’encanta.
Una de les coses que he après d’aquest programa és saber mirar la tele. Entendre què és la tele i qui és qui en el show. I una de les coses que m’han quedat clares és que la televisio és espectacle, i que si vas a la televisió has de jugar al joc de l’espectacle, sigui un espectacle tranquil o apassionat, però has de tenir clara la finalitat del medi: entretenir la gent.
Han comentat diversos cops, sobretot visionant el programa d’en Jose Mota, aquell dels experiments, que quan un actor americà va a la televisió sap perfectament què ha de fer, no té cap complexe de fer una mica el burro i de deixar-se anar pel bé del programa. En canvi critiquen els actors espanyols, que sembla que els estàs obligant a parlar… Fins i tot, en Víctor Amela, un dels magnífics col·laboradors del programa, ha confessat que ell no vol entrevistar actors per la contra de la Vanguardia… són massa estirats… Bé, en definitiva, que si vas a la tele has de jugar el seu joc i no fer-te l’orni o el ronso, o el que sigui davant de la pantalla perquè et fa vergonya que sembli que t’estàs venent… perquè tu estàs a un altre nivell i passes de tot això… brfffff!!!!
La tele fa respecte, la veu mooolta gent. Quan surts a la tele et trobes molta gent que t’ha vist…! Bé, doncs el dimarts em van trucar per anar el dimecres a la hora Q per cantar una cançó amb en Quim Vila. Toma! Ell fa versions de peces clàssiques del pop amb lletra en català sobre algun dels temes que es toca aquella nit al programa. Vam acordar fer una versió del Light my fire dels Doors, ell va fer la lletra, vam fer unes passades abans del programa i així va quedar:
http://www.tv3.cat/videos/1158179
Jo n’estic content…
Ep! Dissabte 18 a la Bisbal, dilluns 20 a la Villarroel de Barcelona i dijous a l’Ametlla del Vallès!
April 18th, 2009 at 15:41
Penso que també és espectable, però no només. Fa temps que penso que és una eina infravalorada i que no se’n treu el potencial que pot tenir. Deixant a part l’entreteniment, la televisió podria servir per informar - a vegades ja ho fa- per descobrir i, el que crec que faria millor, seria aportar continguts que ajudéssin a l’educació. Milers i milers de persones la miren a diari, la majoria per desconnectar. Crec que si els continguts milloressin, si realment es volgués fer servir aquesta eina a consciència, les coses serien ben diferents. Aquest “a consciència”, però, és el perill… penso que mai tindrem la televisió que ens mereixem. A consciència de què, de qui, perquè i per a qui?
Però bé, sí, la televisió serveix per entretenir i per ara això és l’únic que se’n pot treure… una mica d’espectacle.
pd. jo prefereixo el sanjo que s’oblida de la lletra que no pas el que mira la partitura…
April 23rd, 2009 at 23:29
hola! sóc una fan
no volia comentar res d’aquest post, volia saber si les dates dels concerts a la web estan actualitzades. bé, potser és una pregunta tonta però se m’ha fet tard per veure’t a barcelona i dic, doncs vaig a provar. gràcies guapo!!
February 8th, 2010 at 00:44
Jo també sóc fan a mort de l’Arús. Des de Força Barça, passant per Al Ataque… tot. Adoro el seu humor, aquell caràcter una mica cutre dels seus programes: decorats baratos, publicitat sempre pel mig, ties bones per fer bonic (ara ja no hi és, però abans hi havia una rossa espectacular que no obria boca). I la dóna sempre allà, més enxufada impossible. M’encanta quan diu “la meva senyora… esto y lo otro”. Sempre somriu, i té idees boníssimes, com per exemple aquesta última de la TVniela, la quiniela de la tele. Em penso que és l’única persona famosa que, si hagués de conéixer algun dia, em provocaria tremolors i nervis, tremolaria com un flan. Un dia vaig conéixer a un dels germans Broc i el vaig acribillar a preguntes, i em vaig enterar del següent: està enamoradíssim de l’Angie (li fa regals constantment, tot i els anys que porten junts), té 4 fills (2 bastant grans i els altres dos més petits) i té un camp de futbol reglamentari a casa seva.