L’ofici de viure i la comprensió de les coses
Tot i que aquest bloc vol tractar bàsicament de les coses que envolten Sanjosex: música, paraules i fets, no vull deixar de dir les coses que tinc ganes de dir. Aquesta pàgina del bloc em sembla que tracta de la comprensió de les coses i de la relació que això té amb viure bé en una societat més democràtica… Toma!
L’ofici de viure
Hi un programa a Catalunya Ràdio que em té fascinat. Hi disfruto, l’espero, m’abstreu. Es diu “L’ofici de viure” i tracta d’això. Intentar comprendre el perquè de les nostres coses i trobar solucions al que no funciona de nosaltres mateixos. Cada dia tracten un tema diferent: “El sentit de la vida”, “la gelosia”, “el mal humor”, “la generositat”, etc. El que m’agrada d’aquest programa és la manera d’afrontar aquests temes. D’una manera pràctica i positiva. Busquen referents autoritzats, pensadors, experts que van escudrinyant el tema del dia i ho converteixen en una mena de “brain storming” col·lectiu on a poc a poc s’aprofundeix i s’intenta trobar la millor manera d’actuar. Perquè, es veritat, es pot aprendre a viure millor.
El presenta i dirigeix en Gaspar Hernández i el fan de dilluns a divendres de 20:00h a 21:00h. Us el recomano.
La comprensió de les coses
Reflexions després del llibre de l’Eudald Carbonell “El naixement d’una nova consciència”
En una societat democràtica tot ha de respirar democràcia. El dogmes, el desconegut no poden formar part d’aquesta societat. Les piràmides pertanyen a un temps de dogmes, dictadures i incomprensió. En una societat democràtica la comprensió de totes les coses que la conformen és cabdal pel seu bon funcionament. Per tant també és important la comprensió de l’arquitectura, i de la música, i de la ciència, etc.
Per mi, que la música i els projectes s’entenguin és important. No puc comprendre que es realitzi arquitectura o música boirosa, incomprensible, dogmàtica. L’arquitectura de l’Enric Miralles, per posar un exemple, crec que és un mal exemple d’arquitectura per la societat on vivim, per molt interessant que pugui ser, per molts detalls i formes increïbles que pugui realitzar, personalment crec que és una arquitectura poc interessant, gens actual i “poc democràtica”.
Formem part d’una societat on tothom ha de tenir la capacitat de comprendre les coses. De fet, si tenim un cervell tan gran és perquè tenim capacitat per aprendre, i si les coses s’expliquen, i tenen lògica, el més normal és que tothom les entengui, i per tant triomfi. Sigui el que sigui. S’ha de lluitar per fer coses comprensibles, és difícil! És el repte d’avui dia… però llavors l’èxit és assegurat.
El bloc de l’Eudald Carbonell:
January 11th, 2008 at 19:47
merci per la recomenació del programa…ja mirare de escoltar-lo algun dia…per que la veritat la majoria de dies no entenc res….ni aquesta societat, no els que m’envolten…ni molt menys el meu petit cervell!!
en quan a les societats democràtiques…pel que dius …em pregunto, la nostra és una societat deòcràtica??? en el meu parer…formam part d’una societat,en que en absolut hi ha una claretat en el funcionament democràtic,i per tant, un impossible comprenció real!!!
i tot això, crec, que fa que l’accès als estaments socials, cuturals i educatius sigui del tot desigualtari i fins i tot descriminatiu!!!
no sé si els “tirs” anàven per aquí…però és el que m’has fet pensar!
January 19th, 2008 at 15:57
Em sorprèn la falta de democràcia que veieu en el treball de Miralles, observo l´estructura que crea en la urbs i no deixo de imaginar animalons electrònics que saltironegen entre llambordes de colors, projeccions d´onades de formigó que acaronen la quadrícula humana, la sincronia harmònica amb que es submergeix el quotidià traginar del individu content de prendre consciència com a animal social, no alienat… però val a dir que tampoc en sóc devot i no tot són flors ni violes astronàutiques; el monumentalisme sense mesura i com a únic final de les coses, m´avorreix, i a vegades és això el que intueixo (és potser aquesta la vostre referència)… M´agraden les petites coses que envolten el canvi, són les que en definitiva, conformen el resultat final… no es pot renegar mai de la història de l´entorn sinó que cal sobremanera, complimentar-la i embellir-lo respectivament…
…en quant a la democràcia…ai collons! no sóc tant optimista com vos, mentre hi hagi cobdícia no existirà eina de govern col·lectiu vàlida i malauradament aquesta sembla inherent a la condició humana. I ho dic perillosament, i reconec que aquest és el pas previ a la catàstrofe… així doncs no em queda més remei que un posicionament democràtic des la revel·lia més agressiva; terrible ambivalència… i doncs, mai he trobat cap axioma on aferrar-me per a poder desenvolupar cap teoria sobre el coneixement humà.
Enhorabona per la vostre sensibilitat…
January 21st, 2008 at 19:09
El disc parla del temps. M’encanta! No paro de donar-hi voltes amb el temps fa dies! Me’n falta, ho veig, mica en mica intento adaptar moltes de les coses del temps i del rellotge. A estones i a dies ho aconsegueixo. Tinc mil plans. Em fas enveja perquè només amb la teva reflexió veig que tu has aconseguit aquest ritme just i pautat. Tinc mil projectes a fer. Em falta temps! Però ho aconseguiré: Temps al Temps!
Ens veiem dijous al Barnasants! Ens fa molta il·lusió!!!
January 21st, 2008 at 22:18
Aquests dies estic a Letònia per motius de feina i aquí es veu una arquitectura ben diferent a la que estem acostumats. Arquitectònicament parlant aquest país bàltic va patir una gran tragèdia amb l’ocupació soviètica, època en què tots els edificis emblemàtics d’aquest petit país van aterrar-se de manera que no en quedés rastre. Sembla ser que la sensibilitat d’un dels arquitectes soviètics va perdonar la vida a una únic monument, estilitzat i tot punxegut, que és el monument a la llibertat. Aquest senyor el va considerar una peça d’art que no podia aterrar-se i segons m’han explicat finalment li van fer cas i no el varen aterrar. A l’altra punta del passeig on hi ha aquest monument, però, van posar-hi una gran figura d’Stalin. Segons m’explicava la noia letona que m’ha fet partícep d’aquesta efemèride, “in soviet times it was shocking to see freedom facing stalinism, which it was all but not freedom”.
Aquesta conversa m’ha fet reflexionar sobre la importància de l’arquitectura en la vida de les persones. I de fet, no puc imaginar-me Catalunya sense moltes de les seves grans obres arquitectòniques que l’han convertit en un punt en el mapa del món. I que formen part de la nostra identitat. Sense els grans arquitectes, inclòs en Miralles, tampoc seriem el que som, no?
Suposo que per poc democràtica que pugui ser, l’arquitectura forma part de nosaltres i del nostre entorn. I com que els que no som arquitectes - com a mínim jo mateixa- no entenem massa d’arquitectura, les formes exhuberans ens atrauen i crec que no hi veiem la no-democràcia sinó més més aviat un món que, sense entendre, ens fascina.
Respecte a la democràcia… sentint parlant també a la meva amiga letona, crec que sí que vivim en democràcia i que hem d’aprofitar de viure-hi fins que poguem.
de programes de ràdio jo voto per: l’ofici de viure + delicatessen + cabaret elèctric.
January 25th, 2008 at 12:33
Concert genial ahir a la nit a L’Hospitalet. Moltes gràcies per fer-nos disfrutar tant! El directe amb tota la banda sona com mai!
Hauríeu de gravar un disc en directe amb tot el grup. Esperem disfrutar de la vostra música ben aviat!! Gràcies!!!
January 27th, 2008 at 12:21
El de divendres a Cardedeu també va ser genial. Sí, la gent feia cara de divendres…
Gràcies a tota la banda per alegrar-nos el cap de setmana.
February 9th, 2008 at 11:56
hola sanjosex,
pel que tenim entès vindràs a Madrid a fer un concert al centre cultural blanquerna de la generalitat.
Nosaltres som un treballador i una treballadora de la llibreria del Centre Cultrual i hem de reconeixer que ens agrada la música que fas. Ja ens coniexerem el dia que vinguis pero ens faria gracia que acceptesis la invitació a una canya. Potser a nosaltres també ens fa certa vergonya pero hem pensat que no podem desaprofitar la oportunitat de prendre alguna cosa amb algú que ens agrada la seva música.
fins el divendres que ve!