Abans d’ahir no l’altre vaig anar a córrer. Fins llavors havia notat la primavera, però just abans d’ahir no l’altre corrent per les Gavarres vaig notar l’estiu. Ja se que això del camp no és guai, que és antic, que no és urbà (evidentment), però abans d’ahir no l’altre vaig anar a córrer i vaig notar l’estiu per primer cop aquest any! I em va encantar! Vaig retrobar-me amb aromes coneguts i sensacions que fa molts anys vaig sentir per primer cop.

Havien segat un camp d’userda i feia aquella olor fantàstica de la urserda segada, vaig passar pel cantó d’un figuera, i tot i no tenir encara figues ja feia olor d’aquest fruit fantàstic. Totes les branques que van caure amb la nevada (que són moltes i moltes) per fi han quedat marrons. Fins fa poc encara tenien verdor, encara els quedava una mica de vida a dins, però la calor finalment les ha emmarronat i ja estan preparades per cremar en qualsevol moment… Ai! Esperem que no. També abans d’ahir no l’altre els mosquits i les mosques se’m posaven a davant de la cara mentre esbufegava, i això és una cosa bastant emprenyadora d’anar a córrer a l’estiu, però benvinguts siguin! Perquè ara ja farem sopars a les terrasses i voltarem de nits i quedarem xops al llit, i totes aquestes coses fantàstiques que passen a l’estiu.

Des d’abans d’ahir no l’altre que volia escriure aquestes línies. Perquè va ser una sensació tan agradable i potent que vaig ser feliç per una estona, vaig recordar quan anàvem al camp de petits corríem entre marges, buscàvem papibous al riu i trobàvem serps pels rierols que ens feien basarda. Ja se que això és molt bucòlic, i ja se que en aquest món super humà que estem muntant això no està de moda ni és guai, però és una sensació que vaig tenir i no me la pot treure ningú.

M’he posat molt emotiu i trascendent… potser és perquè estic escoltant Manel ?

Bon cap de setmana! Demà a Igualada tothom.

Escric només per dir que aquest cap de setmana, musicalment parlant, ha estat molt bé. Sobretot el divendres, a Lleida. Vam fer un bolo amb energia, amb connexió amb el públic, amb feeling musical i amb el punt just d’improvisació i contenció, em va encantar. El públic entusiasta va esgotar les existències de cd’s i la llàstima va ser haver de tornar a la Bisbal…

És el que té Lleida, o els agrada o no els agrada, no necessiten ser educats. Si els agrada t’obren les portes, m’encanta. Moltes gràcies.

El diumenge vam actuar a Figueres per Salvem l’Empordà, que va fer el seu particular homenatge a l’Empordanès Lluís Llach. El repertori va ser que ni pintat : Futur incert, Córrer, El camí, Corriol, Baix Ter Montgrí, Temps o rellotge i Les mitgeres al descobert. Tots els que hi vam ser ens hi vam sentir molt bé. Adjunto el resum fet per tramuntana.tv :

http://www.youtube.com/watch?v=NofOAfG3uX0

Na tocant!

Aquest cap de setmana no pagarem peatges per fer els concerts… (almenys jo, que els músics viuen a Barcelona…). El divendres agafaré l’Eix Transversal i cap a Lleida! Allà tocarem tots cinc (SX5) al Cafè del Teatre, i de fet és la presentació oficial del disc a la capital de ponent, us hi esperem a tots! És previst de començar cap a les 22:30h.

http://www.cafedelteatre.com/

L’altra actuació serà a Figueres, i s’inclou dins dels actes que organitza Salvem l’Empordà per homenetjar a en Lluís Llach i recaptar fons per la defensa del territori. És una jornada ideal per aquells que us queixeu de no poder venir als concerts de nit… L’acte serà diumenge 30 de maig, començarà a les 18h i es farà al Teatre Jardí. Allà farem una actuació especial, en part serà en solitari i en part serà en format trio, però un trio especial, amb en Toni Molina a la bateria i en Miquel Sospedra al baix. Pels que no ho sapigueu, en Toni és el bateria del primer i part del segon disc de Sanjosex i és un bon i vell amic de la Bisbal.

En aquest acte de Salvem l’Empordà, conduït per en Manel Lucas, també hi actuarà Mazoni, Guillamino, en Juanjo Bosk i l’0rquestra de cambra de l’Empordà, tots músics de l’Empordà. Com he dit l’acte serà un homenatge a en Lluís Llach, i els organitzadors mantenen el dubte de si voldrà tocar o no… aiaiai.

Si voleu més informació :

http://www.youtube.com/watch?v=cLj66go3r0I

http://www.iaeden.cat/

Acabo de trobar un tema que m’ha fet molta gràcia. Es diu “Fight for your Loro”, i és de Dee Ray, no se si són un grup o un DJ, però és igual, he rigut molt i està ben fet. També us recomano “Sweet Child in the guetho”, un remix del clàssic de l’Elvis cantat per en Raphael.

http://www.myspace.com/dee-ray

Finalment hauré de sucumbir al facebook… per escriure aquests missatges no cal obrir una pàgina al bloc… Però quanta feina!!!!

Ahir em van convidar a una taula rodona a la seu d’Òmnium Cultural juntament amb en Joan Enric Barceló (dels Amics de les Arts), en Marçal Lladó (de Bankrobber) i en Lluís Gendrau (de l’Enderrock). El coordinador de tot plegat va ser en Jordi Lon. El títol era : “L’esclat del pop català : entre el miratge i la consolidació”.

M’ho vaig passar molt bé escoltant la història dels Amics, havia sentit alguna cosa del seu procés 2.0, però escoltat per ell va ser molt divertit. Es torna a demostrar que quan fas les coses perquè les sents i perquè t’ho vols passar bé, tot funciona.

Aquesta idea de fer el que sents, tenir constància i no defallir va ser el resum d’idees dirigit a les noves propostes. Una noia del públic es lamentava que no trobava discogràfica, que li oferien acords molt poc avantatjosos, i en Joan Enric li va dir més o menys : “Bé, potser no trobes el que busques en aquesta proposta, però potser la trobaràs en una altra. Els Amics de les Arts és el meu 4art grup i és ara quan la cosa ha funcionat”. En Marçal li va dir : “Si no trobes discogràfica que realment et recolzi, busca un amic que li agradi la música, en tingui ganes, i segur que farà més que aquestes discogràfiques que t’estan torejant”, i en Joan Enric : “Hem d’aprofitar aquest contacte directe que ara mateix es pot establir amb el públic a través de la web. Primer busca’t el teu públic, i quan el tinguis ja et vindran a buscar…”. També va dir que no s’ha de tenir por a perdre diners al principi, s’ha d’invertir amb ganes i ja veurem què passa. Totalment d’acord.

Vam parlar també de la difícil professionalització, de la importància de l’amateurisme a la cultura catalana i jo vaig insistir en la necessitat de tenir cafès o bars on es puguin fer concerts de caràcter amateur a les vuit del vespre sense que hagin de pagar una taxa i complir les condicions de pub musical, aquesta és la cantera per a futurs professionals o simplement per a gent que li agrada tocar de tant en tant… Però el que és segur és que això milloraria el nivell musical general.

Parlant de la professionalització, jo vaig insistir molt en la necessitat d’obrir nous horitzons i no posar límits per aconseguir ampliar el mercat, sinó sempre ens trobarem aquestes onades sense continuïtat, amb crisis periòdiques. Que sigui possible professionalitzar-se sense haver de renunciar totalment al teu idioma, però tampoc enclaustrar-nos en ell, igual que en el món del llibre, saber combinar l’entorn proper i el mercat global. Que per sort tenim una capital cultural com Barcelona…! Vaig posar com a exemple d’algú que em sembla que busca això La Troba Kung-fú. També vaig insistir molt en la necessitat de fer qualitat, i que si hem d’obrir-nos a fora hem d’apostar per la qualitat musical amb denominació d’origen i no recolzar-nos tant en la lletra o en la història que s’explica a la cançó.

Bé, molta teoria… Semblàvem consellers de cultura! Però va estar bé i tenia ganes d’explicar-ho.

Salut!

Si l’última pàgina del bloc es deia 50+, aquesta es diu 50, que és el número d’escrits que he fet en aquest bloc. Potser algú pensarà que no és gaire, i sí, no és gaire, hi ha hagut kit kats importants, però bé,  és el que vaig escriure un dia : “si no tens res a dir, no cal dir res”, “No cal parlar” com canta en Sisa.

Avui, però, m’invento un escrit sense massa fons amb l’excusa que ja sóc al número 50. El més important és que aquí puc aportar les meves opinions i idees, com tanta altra gent, i per sort vosaltres, els lectors, cada cop responeu més, i veig que a alguns us interessa el que dic, perquè hi torneu…! Una part important dels escrits són musicals, i molts sobre Sanjosex, lògic, però ja sabeu que de tant en tant hi ha algun estirabot cap a altres indrets… Una mica de sal i pebre a la vida la fa més interessant.

A la pàgina de gestió de la web puc revisar quanta gent hi entra, des de quina IP, a quin lloc concret de la pàgina i amb quina freqüència… és molt interessant. Jo em lio una mica amb url’s, IP’s, sites, visits, exits, entrys, etc. però alguna cosa pillo. Des de la fundació de la web hem anat millorant les estadístiques, per exemple, aquest mes de maig portem una mitja de 285 entrades per dia, que no està gens malament…! Si això continua hi haurà hagut 8.835 entrades en un mes… eeeeh! mola! De les entrades a la web, normalment un 70% van al bloc, de manera que a final de mes les entrades al bloc sumaran 6.184. Però en realitat, aquest mes de maig s’hi ha entrat des de 1.537 sites diferents (a l’abril eren 1.966). O sigui, que hi ha uns 2.000 seguidors (això ha de pujar). L’hora en què entra més gent és entre 23h i 24h, abans d’anar a dormir penseu en Sanjosex… Hi ha una cosa que es diu “Search Strings”, que suposo que és la manera com la gent t’ha buscat  o t’ha trobat a la web, i és divertit. Alguns han escrit “sanju sex”, algú ens ha trobat per “noies despullades” (cosa que m’encanta!), algú ens ha trobat per “germans broc” (oh! sóc un fan!), algú va escriure erròniament “anjo sex”, però bé, són anècdotes, el 70% ens trobeu per “sanjosex” tal com ha de ser.

Una abraçada a tots i feliços 50!

Hola a tots,

Ahir vam assajar a l’escola de música de l’Auditori de Sant Cugat, amb en Quico i la banda del 50+. Si no ho sabeu, això del 50+ és un invent de l’Albert Puig i l’Enderrock, es diu : “50+. De la nova cançó a les cançons noves” i tracta d’unir a l’escenari parelles de dues generacions diferents… Una correspondria al que s’ha dit la Nova Cançó i l’altra a músics més joves. És una bona idea perquè conceptualment s’explica molt bé, i personalment és una experiència interessant.

Imagineu en una mateixa habitació en Sisa, en Quico Pi de la Serra, la Maria del Mar Bonet, la Marina Rossell, en Joan Isaac, en Jaume Arnella, la Núria Feliu, i, en Roger Mas, en David Carabén, en Jaume Pla, en Carles Belda, la Sílvia Pérez i en Carles Sanjosé… Com a mínim sona divertit i ple de possibilitats inimaginables.

A mi l’experiència personal de conèixer tota aquesta gent ja em sembla interessant, la experiència de fer coses amb altres sempre és enriquidora (recordem el sobretaula) i, després de l’assaig d’ahir amb la banda i en Quico Pi de la Serra, que és la meva parella, l’experiència musical està siguent molt bona. D’en Quico toquem Passejant per Barcelona i meva toquem Baix Ter Montgrí. La banda, liderada per en Refree, les ha fet més intenses, més roqueres, i això el públic ho agrairà molt, i nosaltres també. Ja que surts, surts a trencar!

Doncs ahir, després de moltes vicissituds (en comptes de girar cap a Sant Cugat vaig seguir cap a Barna, amb el liu que això significa, ja arribava tard i un cop allà no hi havia maneres de trobar aparcament… brjrjfdjfdjfff! i a mi que em fot tant nerviós arribar tard…!), bé, doncs després de moltes vicissituds, vaig arribar i la veritat és que cantar i tocar aquestes cançons em va pacificar. Tenen molt en comú, aquesta vessant bluesera, la manera d’encarar la lletra, la aparent simplicitat, etc. He d’agrair a qui va tenir la idea d’emparellar-me amb en Quico, perquè la compaginació és evident. Ell és una persona molt interessant, molt enèrgica, amb molta vida per explicar… i és músic, amb esperit de músic.

Pels que teniu facebook, hi ha un grup d’aquesta proposta. El link :

http://www.facebook.com/event.php?eid=103322793043960&ref=ts

Tot i que una mica tard… escriuré alguna cosa dels concerts del cap de setmana del 23 i 24 d’abril, a Tarragona i a Vilanova i la Geltrú. Tots dos molt bons pel que fa a la connexió amb el públic i a l’energia, però no tant bons pel que fa a la execució…

Els músics, sempre que acabem un concert parlem, que m’he equivocat aquí, o allí, que no ha sigut un bon dia, el so de la guitarra no m’agradava, etc. etc. etc. I amb el temps te n’adones, que a no ser que hi hagi errors garrafals, la majoria de la gent no ho nota, i el que rep sobretot és l’energia que transmets. En aquest sentit, confirmo i reitero que el format trio permet alliberar-se, i Tarragona, a pesar de ser un bolo una mica barroer, amb uns greus que molestaven a dalt de l’escenari i que ens feien tocar més alt del compte, va ser un bon bolo pel públic. O això és el que ens va arribar…

A Vilanova vaig tocar sol. No estava massa bé de veu, no va ser dels dies que hagi tocat més fi, i, com sovint em passa, em vaig equivocar amb alguna lletra. Tot i això, va ser un concert collonut, la gent estava contentíssima i vaig connectar amb el públic! L’aspecte més “teatral” va agafar força i realment ens ho vam passar bé!

Era un concert de les vuit del vespre, crec que per segons quins formats de Sanjosex, la tarda o el vespre és una bona hora per fer concerts, les 42 cançons que tenim ara ens permeten adaptar-nos a qualsevol escenari, i d’aquesta manera els que teniu fills (alguns m’ho heu reclamat…) podreu venir als concerts. Apa.

Després del concert vam anar a sopar amb en Ramon i ens va explicar la creació de Vilanova i la Geltrú (una ciutat interessant), vam sopar a un lloc de La Geltrú que feien una carn a la brasa boníssima i vam parlar molt. La veritat és que vam estar-hi molt bé.

Per cert, aquest divendres 7 de maig toquem a Vila-seca, en format quintet!

Com que també sóc escriptor (de cançons) aquest any celebraré el Sant Jordi amb molta feina, potser no tanta com en Monzó o en Màrius Serra, però en el meu cas, a part de firmar i parlar, hauré de cantar i m’hauré de moure bastant…

Carai, quin goig que fas el dia de Sant Jordi, Sanjosex! Així hem titulat aquesta jornada d’activitat artística i social. Aquesta és una frases de “Et menjaria a petons” una de les cançons del meu primer disc, cançó que demà hauré de tocar obligatòriament a totes les meves actuacions, amb optimisme, alegria i molt de sol si pot ser.

El Plànning és aquest :

12h00 a Catalunya / 11h00 GMT
CONCERT DIGITAL DE SANT JORDI
Es podrà seguir a ScannerFM, SèrieBCN, Citilab i Catalansalmón.
Esdeveniment a Facebook

Des de fa uns anys, Sant Jordi no és tan sols un dia de llibres i de roses, sinó que també és un dia de concerts. Tot i que habitualment els anomenats “concerts de Sant Jordi” se centren a Barcelona o a les principals ciutats de Catalunya, ara la tecnologia digital permet a Sanjosex oferir un concert de Sant Jordi destinat a tots els catalans que volen celebrar la diada arreu del món. I de passada, als que la voldrien celebrar a casa però la passaran en algun aeroport perdut del món, esperant que el trànsit aeri recuperi la normalitat. Sanjosex interpretarà cançons del seu disc “Al marge d’un camí”.

La idea de fer aquest concert va partir de la comunitat catalana de Sydney (Austràlia), que s’ha organitzat per celebrar conjuntament la diada de Sant Jordi. Van ser ells els qui van llançar la idea inicial: emetre des de Catalunya un videoconcert especial de Sanjosex per culminar la celebració australiana de Sant Jordi. Però la idea s’ha anat complicant. La principal eina que posa en contacta les comunitats de catalans escampats arreu del globus, Catalansalmon.com, s’ha afegit a la iniciativa, que d’aquesta manera ha pres un caire plenament global. Amb el seu suport, el Concert Digital de Sant Jordi de Sanjosex passa a ser un esdeveniment seguit no només a Austràlia, sinó també per tota la diàspora catalana que també vol la seva dosi de llibres, roses i música.

El concert digital de Sant Jordi es farà en viu amb les infraestructures tecnològiques del Citilab (Cornellà de Llobregat) i s’emetrà a temps real a través dels webs de Scànner FM, Sèrie BCN i Musiclab. Serà una actuació de mitja hora en format acústic i amb un públic restringit al plató. Catalans al Món ho difondrà i el linkarà a totes les seves comunitats.

Migdia, Pg. de Gràcia, 15 (Barcelona)
SIGNATURES DE DISCOS
Carles Sanjosé signarà exemplars del seu darrer disc a l’hora de dinar a l’estand de Bankrobber i LaBreu Edicions, situat al Pg.de Gràcia, 15, al costat del cine Comèdia.

16h00, Plaça Catalunya
ACTUACIÓ PER CATALUNYA RÀDIO
Carles Sanjosé apareixerà en viu al programa de Catalunya Ràdio El Secret, que presenta Sílvia Cóppulo. Interpretarà en viu alguna cançó del darrer disc.

21h00, Tarragona
CONCERT DE SANJOSEX A LA SALA ZERO
Sanjosex tancarà la jornada amb l’esperat concert a la sala Zero de Tarragona, dins el festival In-Somni. Abans de l’empordanès actuen Damills i Alondra Bentley. Pots comprar l’entrada aquí.
Esdeveniment a Facebook

Aquest divendres vam tocar en format trio al Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès. Crec que va estar bé. Aquest format normalment et permet ser més lliure sense que la actuació es converteixi en un garbuix. Això li dóna una frescor i una espontaneïtat, que tot i que amb el format quintet també és possible, és més difícil de controlar.

El format quintet en canvi dóna més varietat a l’actuació,  si parléssim de càlcul de probabilitats, podríem dir que al haver-hi més factors les combinatòries són més nombroses i el resultat més variat. Per compensar això, i després de 3 anys de no fer-ho, vaig tornar a agafar la guitarra elèctrica. Es pot dir que la meitat de l’actuació la vaig fer amb guitarra elèctrica, una nova Gibson 335 Custom Shop de fusta de bedoll ull de perdiu. Una joia, que encara no tinc dominada. Va estar molt bé, però en certs moments vaig parar boig amb el so.

Aquest divendres a Tarragona tornarem a aplicar la fórmula.