A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!
Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...
Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
El factor X
Audio de la cançó "El factor X"
Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona (Maresme)
val eurus
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Et menjaria a petons en directe
"Et menjaria a petons" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.
Oh my god m'encanta la cançó Dilluns 11 de Març
hola asldkfjñsdljf Divendres 08 de Març
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Festival
Fem música
Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Viva!
Carpe diem
A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
