Tastant la solitud,
fumant sota la pluja.
A les portes de l'estanc
mirant el gris intens.
Em poso la caputxa,
segueixo una gent,
ves a saber què estic fent.
Ara que no hi ets
faig el que no voldries.
No se cap on em porten
tota aquesta gent.
M'és igual si m'equivoco,
tot és bo i resplendent
i ho vull viure intensament.
Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res, no hi podem fer res.
I torno cap a casa,
a mi ningú em fa cas.
Jo he fet el que em semblava,
tu ara què em diràs.
Ja veig que no funciona,
ja veig que he fracassat,
però és el món que està equivocat.
Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res,
no hi podem fer res.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Festival
Fem música
Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
The catcher
Audio de la cançó "The catcher"
No hi ha mirades
Audio de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
El joc
A casa hi perds el temps
mirant per la finestra,
no et fa sentir pas bé, no,
però no trobes la manera
de sortir d'aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar
i et faig sortir al carrer
i anem a comprar roba
i xancletes pel bon temps,
aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.
No hi ha cap melodia
que et pugui fer ballar?
No tens amics ni amigues?
Però tu on vols anar,
però tu on vols anar?!
Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.
