Córrer
Versió original de la cançó "Córrer".
Temps i rellotge
Set dies
Set dies, set dies més, set dies més...
El dilluns tinc ressaca de tu
Res a veure amb els dilluns d’abans
Recordant hores passades sota els llençols del meu llit
Per una nit set dies de delit
Set dies, set dies més, set dies més...
Qualsevol dimarts em trobaràs
Perdut pels carrers caminant sol de dol
Perspectives molt llunyanes, la setmana mai s’acaba
I encara tinc ressaca de tu
Els dimecres i els dijous recupero les mirades
Vaig llençant les llambregades pel carrer
Com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat
Senyoretes, el xicot ben al costat
El dijous un llop udola perdut
Els meus ulls et busquen sense cap rumb
Amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar
Et vinc a buscar, et vinc a buscar!
Et vinc a buscar, et vinc a buscar, ....
Set dies, set dies més, set dies més...
Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h
Càntut a Palamós
Plaça Catalunya
Palamós
(Baix Empordà)
val eurus
Viva!
Puta
Vull que em toquis fins al moll de l’os.
No vull que miris al cel si estic enganxat.
Vul que gemeguis, que també ho vols,
l’altre dia em vas dir que t’agradava molt,
acosta’t al meu cos, brut és molt millor,
vull que em diguis mascle ets el millor.
No vull veure un mort al davant.
Vull que et moguis a un ritme constant.
Només cal seguir el meu compàs,
és un dos per quatre tu ja ho saps,
anant i vinguent, enrera endavant,
no cal pas parar fins al final
Digue’m bruta, bruta.
Digue’m truja, truja.
Digue’m puta, puta.
Temps i rellotge
Córrer
Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol
Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...
I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
És la forma més barata
De passar pel psiquiatre
Et menjaria a petons en directe
"Et menjaria a petons" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.
Oh my god m'encanta la cançó
Dilluns 11 de Marçhola asldkfjñsdljf
Divendres 08 de Març
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
