Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona
(Maresme)
val eurus
Al marge d'un camí
Bob Dylan
et vull donar les gràcies per les cançons
que quan era petit jo cantava
assegut a darrera el renault
escoltant les melodies sense saber què deien!
jo juraria que a mi em van fer
amb la música de fons del desire
i no sóc l’únic ja ho se
però m’és igual vull agrair-te
que un dia et posessis a escriure...
reinventant-te constantment,
buscaves noves formes d’emocionar-nos
i tot això ho has acabat patint
però tu què esperaves? ets només un home.
m’imaginava tocant amb tu
que potser ens coneixíem i m’ensenyaves
eren somnis de nen petit
quan encara no sabia ni què em trobaria…
vas ser el mac de les emocions
ple de contradiccions i dubtes
va ser el blanc de les raons
aquesta societat no vol revelions
ets tan fàcil de criticar
però tu has sigut més llest que una fura
amagant-te o mostrant-te
o canviant el que volies, segons convenia.
t’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
t’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins
t’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
t’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Al marge d'un camí
No som res
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
The catcher
Audio de la cançó "The catcher"
Temps i rellotge
Temps o Rellotge
Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.
Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades
Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.
L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.
Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Tastant la solitud
Audio de la cançó "Tastant la solitud"
