Un ocell pren el vol, surt el sol al matí,
el gran dia s'aixeca per fi.
Pot semblar un matí més, de veritat que no és,
perquè avui heu volgut dir que sí.

Heu après a trobar tots dos junts un camí
batallant del matí al capvespre.
El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units,
això vol dir que us sabeu entendre.

La, la. La, la. La, la. La, la...

Un missatge preciós, una festa pels dos
amb regals, confetti i arròs.
Heu riure i ballar, però us poseu a plorar:
L'emoció de l'ahir i del demà.

Ningú ha dit a ningú que això fos senzill
però vosaltres heu trobat la manera.
I avui heu reunit a família i amics
per jurar que estareu sempre units.

La, la. La, la. La, la. La, la...

Tastant la solitud,
fumant sota la pluja.
A les portes de l'estanc
mirant el gris intens.
Em poso la caputxa,
segueixo una gent,
ves a saber què estic fent.

Ara que no hi ets
faig el que no voldries.
No se cap on em porten
tota aquesta gent.
M'és igual si m'equivoco,
tot és bo i resplendent
i ho vull viure intensament.

Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res, no hi podem fer res.

I torno cap a casa,
a mi ningú em fa cas.
Jo he fet el que em semblava,
tu ara què em diràs.
Ja veig que no funciona,
ja veig que he fracassat,
però és el món que està equivocat.

Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res,
no hi podem fer res.

Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...

I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

És la forma més barata
De passar pel psiquiatre