Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.

Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar,  una trucada, ets tu...

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.

I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...

Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!

et vull donar les gràcies per les cançons
que quan era petit jo cantava
assegut a darrera el renault
escoltant les melodies sense saber què deien!
jo juraria que a mi em van fer
amb la música de fons del desire
i no sóc l’únic ja ho se
però m’és igual vull agrair-te
que un dia et posessis a escriure...

reinventant-te constantment,
buscaves noves formes d’emocionar-nos
i tot això ho has acabat patint
però tu què esperaves? ets només un home.
m’imaginava tocant amb tu
que potser ens coneixíem i m’ensenyaves
eren somnis de nen petit
quan encara no sabia ni què em trobaria…

vas ser el mac de les emocions
ple de contradiccions i dubtes
va ser el blanc de les raons
aquesta societat no vol revelions
ets tan fàcil de criticar
però tu has sigut més llest que una fura
amagant-te o mostrant-te
o canviant el que volies, segons convenia.

t’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
t’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins
t’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
t’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat.

Et mires en el mirall buscant formes rares
que jo no se trobar mai, i ara t'enfades.
Surts a fora el jardí i et tires a l'aigua,
i jo miro cap a dins, tu em busques enlaire.
M'agafes la mà,
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
No t'escaparàs!

T'estires en el sofà amb les cames llargues
i jo que entro com un gat, tu sempre me flaires.
T'amagues dins dels coixins amb llibres i mantes
i jo em fico cap a dins, aquest cop no ho espatlles.
M'agafes la mà
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
Aquest cop no t'escaparàs!

Et mires en el mirall amb les cames llargues
que jo no et se trobar mai, tu sempre me flaires.
Surts a fora al jardí amb llibres i mantes,
i jo miro cap a dins, tu sempre t'escapes!