busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
de petit no m’ho havien explicat
costa d’acceptar que les coses van canviant
simplement redefinir la manera de sentir però no accepto els canvis que hi ha hagut ideals que s’han perdut potser és que he llegit massa llibres d’altres temps potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap però hi havia un temps de veritat tot allò per mi ja s’ha acabat.

busco un lloc meu...

refranys antics
sense sentit
paraules que
s’han esvaït
busco un vell corriol
on jo de petit jugava,
busco racons que recordo que
tots els amics hi anàvem,
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat

busco un lloc meu...

busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
tot això no m’ho havien explicat
busco un vell corriol
on jo de petit jugava
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat.

busco un lloc meu...

enyoro un temps mai viscut
que em van explicar de petit
a casa
enyoro un lloc que potser era una país
però ara veig només
un piló de gent fent cua.

Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...

I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

És la forma més barata
De passar pel psiquiatre

Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.

Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!