Et mires en el mirall buscant formes rares
que jo no se trobar mai, i ara t'enfades.
Surts a fora el jardí i et tires a l'aigua,
i jo miro cap a dins, tu em busques enlaire.
M'agafes la mà,
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
No t'escaparàs!

T'estires en el sofà amb les cames llargues
i jo que entro com un gat, tu sempre me flaires.
T'amagues dins dels coixins amb llibres i mantes
i jo em fico cap a dins, aquest cop no ho espatlles.
M'agafes la mà
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
Aquest cop no t'escaparàs!

Et mires en el mirall amb les cames llargues
que jo no et se trobar mai, tu sempre me flaires.
Surts a fora al jardí amb llibres i mantes,
i jo miro cap a dins, tu sempre t'escapes!

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences

Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...

A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...

Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.

Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!

cla cla cla, cla cla cla....
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!