Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.

Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.

Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.

I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.

I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.

I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...

Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...

Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...

Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.

Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

El dia després sempre és d’a més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents.
El dia després pot durar tres dies més...

Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...

I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia...

Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!

L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...

I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia, que apareix de dia!
I amb aquesta melancolia que apareix de dia!
Defugint pensaments! Fora remordiments! El mal ja està fet!