Davant d’un futur incert
amb molt per descobrir
no vull decidir
i perdre aquest moment.
just abans de començar
la boira es pot palpar,
jo vull perdre el fil
en un full de somni.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.

on és la llibertat
de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí
i viure com abans
al marge d’un camí
veient com passa el temps
jo ara vull estar
arran de terra.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.

Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
I m’enfado amb mi mateix i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.

Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat.
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat.
Però què vols fer-hi, res! No podem pas fugir de la nostra ment.
Tinc quatre pensament que em venen constantment i em fan sentir malament.
Vull que entenguis aquest missatge tal com l’he pensat.
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat.
Rememoro aquella mirada, com el primer cop,
encara és l’hora d’ara que se m’infla el cor.
Sé que s’ha de fer molt menys per arribar on ets tu.
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut.

Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
Però ho torno a intentar...
i estàs despistada...
i jo quedo tocat...
I m’enfado amb tothom i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.

Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.

Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.

Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.

I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.

I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.

I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...

Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...

Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...