Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp.
Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant.
No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual,
jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure.
Se molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar.
Ara que tothom crida ja no vull ni opinar.
Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat,
ja fa temps m'estira, ja se què fer amb la vida.

Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut.
Vull notar que el món es va fer per ser viscut.
Vols venir amb mi i ens posem a construir?
Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí.
I si ens paren l'obra perquè no tenim permís,
segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país.
Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat!
Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.

En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Si la cosa falla buscarem una altra opció,
muntaré una empresa, una secta o una nació.
Bastiré defenses i models de producció,
només volia una casa, però em varen dir que no.

En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Un amic m’ha trucat
aquest matí s’ha llevat
i feia un gran dia.
Per un moment li ha semblat
que tot era molt més clar
que tot ho comprenia.
Diu si avui vull anar
a veure aquella presó
que hi ha a dalt a sant julià
és un lloc misteriós
a sobre el congost
després de celrà.

Són instints,
que tenim.
sensacions,
que venen de dins.

Allà dalt m’ha explicat
que una amiga ha deixat
el noi amb qui estava
i és que últimament
no se’ls veia contents
ell ja s’ho imaginava
diu que va començar
quan li van presentar
aquell noi ple d’alegria
es varen mirar
van riure i ja està
ell ja ho intuïa.

i jo li he preguntat
com està l’amic que han deixat?
i està encantat de la vida!
quan la cosa no va
val més deixar-ho estar
no furgar la ferida.

Són històries de sempre
errors i encerts
i és que costa d’entendre
perquè, perqui, per on.

Una casa amaga un misteri
una pedra té molts i molts anys
una vida ve d’una altra vida
són instints, que tenim, històries de sempre
són cançons que costen d’entendre.

Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...

I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

És la forma més barata
De passar pel psiquiatre