He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d’aquesta sensació?
La peli m’ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.

He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rera  cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.

Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d’aprendre a afrontar tota la realitat.

Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m’he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.
A ningú li agrada...
A ningú li agrada...

hi ha dies que em despertes
i te’n vas a treballar.
faig les coses de la casa,
i m’aturo a esmorzar.
i mirant per la finestra
veig els arbres del carrer
com m’agrada aquesta vida
estic content que vagi bé.

i just ara me n’adono
que estic fent una cançó
feia dies que no en feia
i m’agrada aquest to.
quan les coses s’aclareixen
tot funciona molt millor
rento els plats, estenc la roba,
faig el llit i trec la pols.

a vegades estic trist
no hi ha llum a la rodona
n’estic fart del món dels homes
i em tenco a casa meu
tu no hi ets i tot és meu
busco un lloc per cada cosa
si ho deixo tot molt bé
jo content i tu també
i és que no puc dir que no
tot ben net és molt millor.

molt millor
ton ben clar i net
amb els ulls oberts.

et vull donar les gràcies per les cançons
que quan era petit jo cantava
assegut a darrera el renault
escoltant les melodies sense saber què deien!
jo juraria que a mi em van fer
amb la música de fons del desire
i no sóc l’únic ja ho se
però m’és igual vull agrair-te
que un dia et posessis a escriure...

reinventant-te constantment,
buscaves noves formes d’emocionar-nos
i tot això ho has acabat patint
però tu què esperaves? ets només un home.
m’imaginava tocant amb tu
que potser ens coneixíem i m’ensenyaves
eren somnis de nen petit
quan encara no sabia ni què em trobaria…

vas ser el mac de les emocions
ple de contradiccions i dubtes
va ser el blanc de les raons
aquesta societat no vol revelions
ets tan fàcil de criticar
però tu has sigut més llest que una fura
amagant-te o mostrant-te
o canviant el que volies, segons convenia.

t’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
t’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins
t’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
t’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat.