Un moment
de suspens
per agafar aire
i tornar a començar
de bell nou
intrigat
a veure què passa
sense res a les mans
essent lliure
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar.

Tan cansat
d’aguantar
aquelles mirades
no són ells ni sóc jo
és el lloc
és el temps
però estic cansat de ser amable !
no tinc por de parlar.
vull ser lliure !
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar !

Busco una mirada
busco una paraula
que m’ajudi a respirar
no hi ha cap senyal
que m’indiqui
on anar
busco una mirada
mira com s’amaga !
ara se que haig de marxar

M'agraden els colors, les camises florejades,
turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus.
El negre no és el rei, només la mandra explica
que no intentem trobar combinacions més divertides.

Com m'agrada aixecar-me i esmorzar,
amb aquella mala llet que no se'n va.
Camino pel carrer amb la marxa posada,
m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Prendre sol a cada cantonada,
treballar i que tot surti com pensava.
Comences un projecte i va súper malament,
no passa res, a petxugar, que passa constantment.

M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer
tots aquests personatges que no saben ni què fer.
M'agrada escoltar i també que m'escoltin,
m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Que bé, que bé, que bé
notar que em mires.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes.

Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!

Tot aquest espai que hi ha
aquí, entre tu i jo.
Aquest moviment que has fet
com si fos secret.
Tot això m’estressa,
m’has deixat amb pressa.
Abans t’he buscat, però
tu m’has ignorat!

Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!
Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!

Notar que no tinc cos
per tant de sentiment.
Notar que tot se’n va
al primer moment.
Se que això m’agrada,
se que m’embriaga.
El vici és molt gos
i hi hem caigut tots dos!

Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!