A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...

Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.

Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!

cla cla cla, cla cla cla....
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!

Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada.

Cada vegada que et veig em cau la baba,
mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada, el blat i la userda.

degota de maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

On és el contrapàs
on la moxiganga
on el ball rodó
on la contradansa.

On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.

On és el contrapàs
a on la moxiganga
a on el ball rodó
a on la contradansa.

On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.