Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Sí
Un ocell pren el vol, surt el sol al matí, el gran dia s'aixeca per fi. Pot semblar un matí més, de veritat que no és, perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí batallant del matí al capvespre. El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units, això vol dir que us sabeu entendre.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Un missatge preciós, una festa pels dos amb regals, confetti i arròs. Heu riure i ballar, però us poseu a plorar: L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill però vosaltres heu trobat la manera. I avui heu reunit a família i amics per jurar que estareu sempre units.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Llegeixo
Audio de la cançó "Llegeixo"
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Alcanó
Alcanó
(Segrià)
val eurus
Perdó en directe
"Perdó" en directe a la Luz de Gas. La viu-viu.
Temps i rellotge
Baix Ter Montgrí
Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona
L’altre dia anàvem
Pels volts del montgri
I un que allà passava
S’acosta i em va dir
Espatlleu les carreteres
Us coneixeu les dreceres
Pel que a mi respecta
Ja podeu fugir !
El tiu es pensava
Que no érem d’aquí
Una tarda anar fent cua
Cap a la platja de pals
Esperant per deixar el cotxe
Esperant per prendre el bany
Si vols anar a peratallada
Val dos euros una entrada
Tot això és un rotllo
Pels que som d’aquí
Volem àrea verda
Al baix ter montgrí !
Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona
Ullastret, llabià, mata i serra de daró...
Festival
M'agraden els colors
M'agraden els colors, les camises florejades, turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus. El negre no és el rei, només la mandra explica que no intentem trobar combinacions més divertides.
Com m'agrada aixecar-me i esmorzar, amb aquella mala llet que no se'n va. Camino pel carrer amb la marxa posada, m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Prendre sol a cada cantonada, treballar i que tot surti com pensava. Comences un projecte i va súper malament, no passa res, a petxugar, que passa constantment.
M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer tots aquests personatges que no saben ni què fer. M'agrada escoltar i també que m'escoltin, m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
