Fer cançons sorgeix com un entreteniment i un repte, un entreteniment perquè simplement m’ho passava bé fent-ho i no hi havia cap objectiu concret, i un repte perquè en aquell moment jo no sentia massa música en català que m’agradés, i em vaig proposar fer jo mateix les cançons que trobava a faltar.
Sanjosex és el projecte musical d’en Carles Sanjosé, nascut el 1977 a la Bisbal d’Empordà. Dels 6 als 14 anys estudia solfeig i guitarra clàssica. Als 15 anys entra com a guitarrista solista al grup EndeRock, la seva primera banda. Posteriorment forma part d’altres bandes de l’escena bisbalenca, com Two Generations Blues Band, The Wonderfull Babydolls i Jellyfish skyes. No és fins el 1998, mentre estudia arquitectura a Barcelona, que comença a fer cançons.
El 2001, apareix la primera maqueta ja amb el nom de Sanjosex. 6 cançons pròpies i un poema adaptat : “Et menjaria a petons”, “Les mitgeres al descobert”, “Puta”, “Fem l’amor”, “No t’ho diré pas”, “Ens ho haurem de fer mirar” i “Plana”. No hi ha difusió de la maqueta i només es distribueix entre amics i l’entorn musical . A partir d’aquest moment forma la seva primera banda com a líder, on a més de tocar les cançons pròpies fan versions de Bob Dylan, Kiko Veneno, Beck, Radio Tarifa, Neil Young, Serrat, Pau Riba, Compay Segundo, etc. Els músics són en Toni Molina a la bateria, en Richie Álvarez als teclats, en Paco Jordi al baix i en Carles a la guitarra elèctrica i veu. El nom de la banda no està definit, i després d’uns quants noms com “Lo principal de la Bisbal”, “Efecte Moaré” o “Viva!”, en un concert a la plaça de l’Ajuntament de la Bisbal, l’estiu del 2002, s’anuncien definitivament com a Sanjosex.
Sanjosex és una mena de alter ego i també és una broma, un joc de paraules amb el meu cognom, m’agrada aquesta dicotomia entre sexualitat i santedat. Quan el vaig triar em semblava també un nom internacional, que no es podia encasellar en cap estil i a més a més, moltes de les cançons de la primera maqueta el justificaven.
Després d’acabar la carrera segueixo fent cançons, però les cançons d’aquest període inevitablement són diferents, són més solitàries, més introspectives i fins i tot de certa auto anàlisi. “De Girona al Japó” o “Quatre pensaments” són d’aquest moment.
El març del 2005 es publica Viva! el primer disc de Sanjosex.
A principis del 2004 des de Girona vaig enviar un mail molt curt a en Jaume “Mazoni” que estava a Dinamarca : “Quan tornis tenim feina, gravarem un disc”. Però de fet, no ho tenia pas tan clar... Fins a l’últim moment vaig estar dubtant. Em preocupava la coordinació amb la meva feina d’arquitectura, però també hi havia un cert pudor i unes resistències quasi bé existencials. Una setmana abans de la gravació vaig estar a punt de tirar-ho tot enrere. Bankrobber volien editar el disc i a la gent li agradaven les cançons, però això de Sanjosex no quadrava dins del projecte que m’havia muntat sobre la meva vida...
La gravació del disc es fa en dues tandes, una primera a l’estiu del 2004 i una segona a la tardor, on es tornen a gravar algunes de les cançons de l’estiu i també es recuperen les cançons “Puta” i “Plana” de la maqueta del 2001. La presentació pública es fa al teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà el 19 de març del 2005, dia de Sant Josep.
El disc té molt bona acollida per part de la premsa especialitzada i també de la premsa gironina que celebra el disc. És un disc i un estil diferent, però justament per això és una proposta que costa d’encaixar, no es pot incloure en el rock català, ni en els grups de festa, ni en la música tradicional. Tot i això, a l’estiu del 2005 Sanjosex toca a la primera edició del festival PopArb, i és justament aquí on comença a quallar una nova tendència de la música en català. El que posteriorment se li dirà “Pop català”, tot i que jo no l’he vist mai com una unitat estilística, més aviat només geogràfica o lingüística.
El 2005 i 2006 Sanjosex fa gira per Catalunya, en molts pobles i ciutats, i a festivals com el PopArb, el Senglar Rock, Altaveu, BAM, etc. Amb un total de 56 actuacions. Dins d’aquestes actuacions col·labora amb en Roger Mas, en Jose Pantanito i en Roger Puig al cicle Sobretaula.
El maig del 2007 es publica el disc Temps i Rellotge. Premi Enderrock de la crítica al Millor disc de cançó d’autor del 2007.
La bona acollida del disc VIVA! em va animar molt i de seguida em vaig posar a fer noves cançons. De fet l'època entre el disc Viva! i el disc Temps i Rellotge la recordo com una època de molta feina, però amb molta energia. Un anar i venir constant entre concerts, visites d’obra, entrevistes, reunions, projectes i cançons. Aquesta vida es reflecteix en algunes de les cançons del disc, com “Dia a dia a dia”, “Temps i rellotge” o “Stress, obsessions, plans de futur i contradiccions”. A part, també va ser important tornar a viure a La Bisbal d’Empordà, prop del camp i del meu paisatge, i això es nota en cançons com “Córrer”, “Baix Ter Montgrí” o “Diumenge”.
Al disc Temps i Rellotge hi intervenen diversos músics, ja que hi conflueixen la banda del Viva!, alguns músics convidats i els nous músics de la banda.
Me’n recordo perfectament del dia que vaig conèixer en Miquel Sospedra, era al festival Senglar Rock de Lleida on vam tocar amb Sanjosex. En Xavier Riembau de Bankrobber em va comentar que li agradava la meva música. Ell tenia molta més experiència musical que jo, i jo tenia ganes d’afegir riquesa rítmica a la banda. Li vaig demanar si coneixia algun bateria del món del jazz que li agradés el flamenc i les cançons, perquè entrés amb ell a la banda, i em va presentar en Pep Mula.
El disc significa un pas endavant en la consolidació de Sanjosex com una proposta amb caràcter i discurs propi. La premsa encara fa més bones crítiques i els fans es van sumant a Sanjosex, sense que això signifiqui un gran boom. Tot i això cada cop hi ha més festivals que s’apunten a la nova empenta de la música en català, i Sanjosex torna a girar per Catalunya, València i Balears, en aquesta gira fan un total de 70 concerts, i destaca la participació a l’Acústica, PopArb, Altaveu, MMVV, Fires de Girona, Primavera Club, Barnasants, Grec, Llotja de Vila-real, etc. La nova banda de directe la formen en Pep Mula a la bateria, en Miquel Sospedra al baix, en Richie Álvarez als teclats i en Narcís Coromina al saxo i percussions.
La cançó Polvorons amb mel s’inclou al Disc de Nadal 2007-2008, amb la col·laboració dels alumnes de P-3 de l’escola de Forallac.
A partir del Temps i rellotge noto que cada cop em costa més fer cançons. S’acumula el cansament i ja no hi ha la empenta i la frescor inicial. La música en català t’obliga a fer tots els papers de l’auca, i això desgasta la llibertat artística, t’agradi o no. Tot i això, veient que la nova banda cada cop funciona millor, tinc la intuïció que el proper disc ha de ser un disc que vagi més enllà. Des bon principi, el fluir musical havia estat el centre d’acció de Sanjosex, al mateix nivell que el respecte per les cançons, però és en aquest moment quan decideixo obrir les cançons a la banda per aconseguir crear un estil.
El gener del 2010 es publica Al marge d’un camí. Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó d’autor de l'any 2010, premi Enderrock del públic al millor cantautor i premi Enderrock al millor disc de cançó de l'any per les votacions del públic. Els premis del públic fan palesa la consolidació definitiva de Sanjosex dins del panorama català.
Des de la gravació de Al Marge d’un camí fins al final de la gira, Sanjosex obre un període de col·laboracions en diversos projectes i espectacles, entre els quals destaquen l’especatacle “50+” una unió entre dues generacions de cantautors catalans, l’espectacle “Ojos de mil años” amb el Col·lectiu Brossa i altres artistes en homenatge a Miguel Hernández, l’espectacle “Per-versions” al festival Altaveu amb la direcció de Marc Parrot, el disc “Tribut de sorra i fulles” d’homenatge a Miquel Martí i Pol amb la direcció d’Àlex Carmona, on es grava per primer cop la cançó Pico l’Ullet. Com a intèrpret també col·labora en diverses gravacions, amb Angelina i els Moderns, Albert Jordà, Carlus Jové, Acousters, etc.
El gener del 2012, després de més de 90 concerts, Sanjosex tanca la gira de Al marge d’un camí amb tres concerts a la sala Luz de Gas de Barcelona dins del festival Barnasants. Es graven els 3 concerts per tal de treure un disc en directe. És el primer cop que Sanjosex fa una aturada oficial.
Notava que necessitava tancar una època i descansar per recuperar la frescor dels inicis. És un cas típic, però no per això menys real. Vam decidir gravar aquest final, en un principi sense la intenció de publicar-ho, però Bankrobber em va convèncer. El resultat és La viu-viu, un disc de 18 cançons on es reflecteix l’energia del directe de Sanjosex, publicat l’octubre del 2012.
El 23 de novembre s’estrena al festival Connexions l’espectacle Sanjosex & Chicuelo, una unió entre el reconegut guitarrista flamenc i Sanjosex, amb 3 músics més a l’escenari i 1 bailaor. Un espectacle en què es barregen les cançons, el ball, la percussió maliana, el flamenc i la guitarra.
L’abril del 2014 es publica Festival, el 4art disc d’estudi de Sanjosex.
Aquest és un disc on feliçment va coincidir l’objectiu inicial i el resultat final, i això no passa sempre... Volia fer un disc més comunicatiu, més directe, vital i pop, més elèctric, amb més cançons alegres i fresc però sense perdre transcendència, i em sembla que això és el que va sortir.
Festival és un disc produït per en Quimi Portet. Està gravat pels músics habituals de la gira de Al marge d’un camí, menys per en Richie Álvarez, el teclista, que serà substituït per l’Eduard Font. Tot i això, l’Eduard no intervé en el nou disc i els teclats són gravats per en Carles.
Festival s’estrena al festival Strenes de Girona, el 13 d’abril, i el 9 de maig a la sala Apolo de Barcelona. Tornen als escenaris i comença la nova gira de Sanjosex.