Al marge d'un camí
Un moment
de suspens
per agafar aire
i tornar a començar
de bell nou
intrigat
a veure què passa
sense res a les mans
essent lliure
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar.
Tan cansat
d’aguantar
aquelles mirades
no són ells ni sóc jo
és el lloc
és el temps
però estic cansat de ser amable !
no tinc por de parlar.
vull ser lliure !
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar !
Busco una mirada
busco una paraula
que m’ajudi a respirar
no hi ha cap senyal
que m’indiqui
on anar
busco una mirada
mira com s’amaga !
ara se que haig de marxar
Al marge d'un camí
Et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.
en les ombres de la nit
un paisatge m’acompanya
jo m’estiro al seu costat
esperant la matinada.
Et miro i no se què ets.
una vida deslligada
quan t’aixeques al matí
ja comences a esverar-te, i ara
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
cada cop et miro més.
et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
Temps i rellotge
Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona
L’altre dia anàvem
Pels volts del montgri
I un que allà passava
S’acosta i em va dir
Espatlleu les carreteres
Us coneixeu les dreceres
Pel que a mi respecta
Ja podeu fugir !
El tiu es pensava
Que no érem d’aquí
Una tarda anar fent cua
Cap a la platja de pals
Esperant per deixar el cotxe
Esperant per prendre el bany
Si vols anar a peratallada
Val dos euros una entrada
Tot això és un rotllo
Pels que som d’aquí
Volem àrea verda
Al baix ter montgrí !
Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona
Ullastret, llabià, mata i serra de daró...
Al marge d'un camí
et vull donar les gràcies per les cançons
que quan era petit jo cantava
assegut a darrera el renault
escoltant les melodies sense saber què deien!
jo juraria que a mi em van fer
amb la música de fons del desire
i no sóc l’únic ja ho se
però m’és igual vull agrair-te
que un dia et posessis a escriure...
reinventant-te constantment,
buscaves noves formes d’emocionar-nos
i tot això ho has acabat patint
però tu què esperaves? ets només un home.
m’imaginava tocant amb tu
que potser ens coneixíem i m’ensenyaves
eren somnis de nen petit
quan encara no sabia ni què em trobaria…
vas ser el mac de les emocions
ple de contradiccions i dubtes
va ser el blanc de les raons
aquesta societat no vol revelions
ets tan fàcil de criticar
però tu has sigut més llest que una fura
amagant-te o mostrant-te
o canviant el que volies, segons convenia.
t’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
t’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins
t’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
t’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat.
Viva!
A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
cla cla cla, cla cla cla....
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!
Al marge d'un camí
hi ha dies que em despertes
i te’n vas a treballar.
faig les coses de la casa,
i m’aturo a esmorzar.
i mirant per la finestra
veig els arbres del carrer
com m’agrada aquesta vida
estic content que vagi bé.
i just ara me n’adono
que estic fent una cançó
feia dies que no en feia
i m’agrada aquest to.
quan les coses s’aclareixen
tot funciona molt millor
rento els plats, estenc la roba,
faig el llit i trec la pols.
a vegades estic trist
no hi ha llum a la rodona
n’estic fart del món dels homes
i em tenco a casa meu
tu no hi ets i tot és meu
busco un lloc per cada cosa
si ho deixo tot molt bé
jo content i tu també
i és que no puc dir que no
tot ben net és molt millor.
molt millor
ton ben clar i net
amb els ulls oberts.
Temps i rellotge
Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol
Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...
I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
És la forma més barata
De passar pel psiquiatre
Al marge d'un camí
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
de petit no m’ho havien explicat
costa d’acceptar que les coses van canviant
simplement redefinir la manera de sentir
però no accepto els canvis que hi ha hagut
ideals que s’han perdut
potser és que he llegit massa llibres d’altres temps
potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap
però hi havia un temps de veritat
tot allò per mi ja s’ha acabat.
busco un lloc meu...
refranys antics
sense sentit
paraules que
s’han esvaït
busco un vell corriol
on jo de petit jugava,
busco racons que recordo que
tots els amics hi anàvem,
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat
busco un lloc meu...
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
tot això no m’ho havien explicat
busco un vell corriol
on jo de petit jugava
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat.
busco un lloc meu...
enyoro un temps mai viscut
que em van explicar de petit
a casa
enyoro un lloc que potser era una país
però ara veig només
un piló de gent fent cua.
Temps i rellotge
Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...
Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...
És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...
És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”
T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats
Somies trobar princeses oferint-se despullades
Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres
Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...
Has comès assassinats, has fet coses immorals
Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones
Has volat entre terrats per anar a un altre món
I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...
És el món particular amb la lògica de tu
Tot es pot imaginar, imagina que ets algú
Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides
I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...
És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”
Viva!
He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d’aquesta sensació?
La peli m’ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.
He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rera cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.
Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d’aprendre a afrontar tota la realitat.
Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m’he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.
A ningú li agrada...
A ningú li agrada...
Temps i rellotge
Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia
Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.
Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar, una trucada, ets tu...
Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia
I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.
I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...
Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...
Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!
Temps i rellotge
Sento com es mouen les fulles i branques d’aquests arbres,
El soroll de la pluja que cau i del vent que l’acompanya.
Allà lluny veig les llums en filera d’alguna carretera
I a ponent la claror del capvespre darrera les gavarres.
Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps
De res! Avui perdo el temps sense mesura,
Divagant, busco llocs que conec dins el paisatge,
Disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana.
I avui
Camino
Aquest camp
Ple d’espígol,
I demà
M’observa
Esperant que
Sucumbeixi,
I no vull... !
Canto mirant l’horitzó amb la vista borrosa,
Voltant, sense fi ni rumb en la mirada
Dispers, penso en tot i en res a la vegada,
I demà seré aixecat aviat de matinada.
I avui
Camino
Aquest camp
Ple d’espígol,
I demà
M’observa
Esperant que
Sucumbeixi,
I no vull... !
I avui
Ui ui ui
I demà
Na na na
Pensaments
De diumenge
Esperant la setmana
Que comença
Que comença demà
Viva!
Un dia un home em va dir “si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.
De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà i les farides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.
Viva!
El dia després sempre és d’a més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents.
El dia després pot durar tres dies més...
Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia...
Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!
L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia, que apareix de dia!
I amb aquesta melancolia que apareix de dia!
Defugint pensaments! Fora remordiments! El mal ja està fet!
Festival
Hi ha futur però no hi ha pressa. Hi ha records però no hi ha enrere. Hi eres tu, hi era jo. Hi eres tu, hi érem tots.
Hi ha records, hi ha dreceres. Si no tens sort no hi ha manera. Hi eres tu, hi era jo. Hi eres tu, hi érem tots.
No hi ha més sort de la que queda i només tu has quedat enrere. Sense tu no sóc jo. Sense tu no hi som tots.
Festival
A casa hi perds el temps mirant per la finestra, no et fa sentir pas bé, no, però no trobes la manera de sortir d'aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova, on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar i et faig sortir al carrer i anem a comprar roba i xancletes pel bon temps, aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells, l'esquena ja no es fa al sofà. Aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar. I mira'm si em vols dir que no, i mira'm per ser molt millor.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar? No tens amics ni amigues? Però tu on vols anar, però tu on vols anar?!
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova, on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!El joc ja no té més nivells, l'esquena ja no es fa al sofà. Aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar. I mira'm si em vols dir que no, i mira'm per ser molt millor.
Festival
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas, amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí, no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.
L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat, no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat. Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó, una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé! Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Al marge d'un camí
Viva!
I tots al teu voltant caiguent com papallones.
Tu rius tot destriant el que et faci més patxoca.
Ho saps, ho saps prou bé, els teus ulls fan caure homes.
I dius tot somrient, en tenen per estona.
Et menjaria a petons.
Per tu ho faria tot, perdria l’honor,
et seré molt franc, sempre t’he estimat.
Et mous sempre al teu grat bufi el vent d’on bufi.
Oh tots hem intentat portar-te cap a casa.
Però tu sí que ho tens clar, a tu no et van els pactes.
Dius tens immunitat a qualsevol contracte.
Et menjaria a petons, que bons.
Si mai perdo el meu amor, no tinguis pas por,
et vindré a buscar per poder oblidar.
Carai, quin goig que fas el dia de Sant Jordi.
Els teus enamorats t’han vestit de roses.
Ni un llibre has regalat, no has trobat encara,
aquell que esdevindrà company de viatge.
Et menjaria a petons, que bons.
Per tu ho faria tot, perdria l’honor,
et seré molt franc, sempre t’he estimat.
I tots al teu voltant caiguent com papallones.
Viva!
Torno a casa, estic cansat. Si algú m’estés esperant...
I aquest pany no es vol obrir. Aquí tot s’està espetllant.
No pot ser estar tant sol, aquí està fallant quelcom.
Ja em començo a posar trist. Ai! si em veiés algun amic!
I a la tele no hi fan res, i el meu llit és massa fred,
la calor m’està matant, els mosquits acribillant.
I és que avui no puc dormir! No sé perquè tant de neguit.
I és que a vegades costa trobar la postura a adoptar.
Si em volguessis escoltar, tot el que t’haig d’explicar,
que no he dit mai a ningú, un secret per mi i per tú.
Prò avans fes-me volar, estirat aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...
No em preguntis res, no vull. No et preocupis, no vull res.
No m’ho facis explicar, no ho intentis puc picar.
Quan estic allà pensant no hi ha clau per obrir el pany.
I a la tele no hi fan res, i ja ho he dit i no estic sorprès.
Ai la vida quin disbarat! estirat aquí al meu costat.
Avui queda’t a dormir, fem l’amor aquesta nit!
Vine amb mi fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...
Fem l’amor aquesta nit...
Festival
Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Festival
Et mires en el mirall buscant formes rares que jo no se trobar mai, i ara t'enfades. Surts a fora el jardí i et tires a l'aigua, i jo miro cap a dins, tu em busques enlaire. M'agafes la mà, em dus cap al fons, jo em deixo endur a veure què em dons. Tu vas al teu aire, per què no em fas cas? No m'estimes gaire! No t'escaparàs!
T'estires en el sofà amb les cames llargues i jo que entro com un gat, tu sempre me flaires. T'amagues dins dels coixins amb llibres i mantes i jo em fico cap a dins, aquest cop no ho espatlles. M'agafes la mà em dus cap al fons, jo em deixo endur a veure què em dons. Tu vas al teu aire, per què no em fas cas? No m'estimes gaire! Aquest cop no t'escaparàs!
Et mires en el mirall amb les cames llargues que jo no et se trobar mai, tu sempre me flaires. Surts a fora al jardí amb llibres i mantes, i jo miro cap a dins, tu sempre t'escapes!
Al marge d'un camí
Davant d’un futur incert
amb molt per descobrir
no vull decidir
i perdre aquest moment.
just abans de començar
la boira es pot palpar,
jo vull perdre el fil
en un full de somni.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.
on és la llibertat
de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí
i viure com abans
al marge d’un camí
veient com passa el temps
jo ara vull estar
arran de terra.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.
Al marge d'un camí
Al marge d'un camí
Cada dia de la vida
m’aixeco diferent,
ahir estava a la glòria
avui molt malament.
M’invento mil històries
per veure-ho tot més clar,
però quan tinc la teoria
la pura realitat la fa canviar…
Faig la llista la llista de les coses
que vull arribar a fer
em marco els objectius
hauria d’anar bé.
Defujo frustacions
buscant una sortida
però no existeix la bruixula
que indiqui com anar per aquesta vida…
Hauré de respirar
mirant cap a l’orient
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on puc arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
I és que faci el que faci
tinc la sensació
que he donat molt més
del que no he rebut jo
buscant la veritat
m’he trobat mitja mentida
però si tinc una moneda
tot funciona ben de pressa i de seguida.
De petit ho imaginava
tot molt més senzill
jo vull ser bomber
tenir dona i fills.
M’aixeco aquest matí
mirant per la finestra
i penso en quantes coses s’han de fer
fins arribar a la funesta.
Hauré de meditar
mirant el sol ixent
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on vull arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
Viva!
Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...
No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...
Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!
Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!
Festival
Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.
Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.
Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.
Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.
Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.
Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.
Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.
Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Festival
M'agraden els colors, les camises florejades, turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus. El negre no és el rei, només la mandra explica que no intentem trobar combinacions més divertides.
Com m'agrada aixecar-me i esmorzar, amb aquella mala llet que no se'n va. Camino pel carrer amb la marxa posada, m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Prendre sol a cada cantonada, treballar i que tot surti com pensava. Comences un projecte i va súper malament, no passa res, a petxugar, que passa constantment.
M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer tots aquests personatges que no saben ni què fer. M'agrada escoltar i també que m'escoltin, m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Temps i rellotge
Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences
Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar
Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...
Temps i rellotge
No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.
Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!
Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amont i veuràs a darrera les barreres,
Que no et deixen avui créixer.
Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs
No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.
Festival
No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.
No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!
No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.
Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però quan et busco!
T’estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany!
Viva!
No sé perquè rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t’ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per radera i et donarà pel cul.
Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l’oficina els tens tots tan contents.
Això s’acaba de pressa tot s’ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauras perdut el temps...
Dormint!
L’altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L’excusa perfecta déu n’hi do quin tipet.
Prò prepara’t bonica el temps passa per tu.
Seràs tan cuqueta quan et caigui el cul?
No et vull sentir més plorar perquè t’han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso toba.
Ja t’ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n’hi troba.
Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t’estimi per sempre tot i estar-te pensint.
Que t’estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...
Dormint!
Al marge d'un camí
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Viva!
Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si un dia la veus i té un neguit molt gran, no t’ho creguis pas.
Si et mana consol amb tanta pena que és que et fa fredar.
Si et mira amb ullets de bona nena, si és que et fa escalfar.
Demana-li que not et faci confident del seu llarg ocàs.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.
No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...
Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.
No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...
Festival
Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp. Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant. No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual, jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure. Se molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar. Ara que tothom crida ja no vull ni opinar. Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat, ja fa temps m'estira, ja se què fer amb la vida.
En aquesta terra hi muntarem un paradís, en aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut. Vull notar que el món es va fer per ser viscut. Vols venir amb mi i ens posem a construir? Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí. I si ens paren l'obra perquè no tenim permís, segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país. Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat! Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.
En aquesta terra hi muntarem un paradís, En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Si la cosa falla buscarem una altra opció, muntaré una empresa, una secta o una nació. Bastiré defenses i models de producció, només volia una casa, però em varen dir que no.
En aquesta terra hi muntarem un paradís, En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Temps i rellotge
Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre.
És condició humana equivocar-se cada setmana!
Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes.
La necessitat del plor és que et fa la cara neta.
Si la lluna va de dol i el desconsol t’envolta,
Plora i queixa’t, somriu i canta així la boira s’escampa
Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor.
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era,
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia.
Ai que si m’hi trobés ara, dos cops més m’ho pensaria...
Viva!
Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada.
Cada vegada que et veig em cau la baba,
mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.
Plana.
ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada, el blat i la userda.
degota de maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.
Plana.
Temps i rellotge
A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!
Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...
Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Viva!
Vull que em toquis fins al moll de l’os.
No vull que miris al cel si estic enganxat.
Vul que gemeguis, que també ho vols,
l’altre dia em vas dir que t’agradava molt,
acosta’t al meu cos, brut és molt millor,
vull que em diguis mascle ets el millor.
No vull veure un mort al davant.
Vull que et moguis a un ritme constant.
Només cal seguir el meu compàs,
és un dos per quatre tu ja ho saps,
anant i vinguent, enrera endavant,
no cal pas parar fins al final
Digue’m bruta, bruta.
Digue’m truja, truja.
Digue’m puta, puta.
Temps i rellotge
Adaptació del poema “res el pot frenar” de la nua.
El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.
Cel tu que respires,
Explica’m i diga’m,
Quin és el misteri de tot plegat?
Perquè em perdo pel teu esguard?
El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.
No obstant, quan es fa de nit
El cel, fosc, imnotitza l’esperit,
I la lleugera immensitat
S’obre en un gran esclat...
Viva!
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
I m’enfado amb mi mateix i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.
Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat.
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat.
Però què vols fer-hi, res! No podem pas fugir de la nostra ment.
Tinc quatre pensament que em venen constantment i em fan sentir malament.
Vull que entenguis aquest missatge tal com l’he pensat.
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat.
Rememoro aquella mirada, com el primer cop,
encara és l’hora d’ara que se m’infla el cor.
Sé que s’ha de fer molt menys per arribar on ets tu.
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
Però ho torno a intentar...
i estàs despistada...
i jo quedo tocat...
I m’enfado amb tothom i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.
Festival
Que bé, que bé, que bé notar que em mires. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes.
Que bé, que bé, que bé notar que em mires al mig de tota aquesta gent. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes i em saludes tocant la pell. Carai, carai, mama! Mama!
Tot aquest espai que hi ha aquí, entre tu i jo. Aquest moviment que has fet com si fos secret. Tot això m’estressa, m’has deixat amb pressa. Abans t’he buscat, però tu m’has ignorat!
Que no, que no, que no m’agrades! Que no, que no que no em degrades! Que no, que no, que no m’agrades! Que no, que no que no em degrades!
Notar que no tinc cos per tant de sentiment. Notar que tot se’n va al primer moment. Se que això m’agrada, se que m’embriaga. El vici és molt gos i hi hem caigut tots dos!
Que bé, que bé, que bé notar que em mires al mig de tota aquesta gent. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes i em saludes tocant la pell. Carai, carai, mama! Mama!
Temps i rellotge
Set dies, set dies més, set dies més...
El dilluns tinc ressaca de tu
Res a veure amb els dilluns d’abans
Recordant hores passades sota els llençols del meu llit
Per una nit set dies de delit
Set dies, set dies més, set dies més...
Qualsevol dimarts em trobaràs
Perdut pels carrers caminant sol de dol
Perspectives molt llunyanes, la setmana mai s’acaba
I encara tinc ressaca de tu
Els dimecres i els dijous recupero les mirades
Vaig llençant les llambregades pel carrer
Com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat
Senyoretes, el xicot ben al costat
El dijous un llop udola perdut
Els meus ulls et busquen sense cap rumb
Amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar
Et vinc a buscar, et vinc a buscar!
Et vinc a buscar, et vinc a buscar, ....
Set dies, set dies més, set dies més...
Festival
Un ocell pren el vol, surt el sol al matí, el gran dia s'aixeca per fi. Pot semblar un matí més, de veritat que no és, perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí batallant del matí al capvespre. El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units, això vol dir que us sabeu entendre.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Un missatge preciós, una festa pels dos amb regals, confetti i arròs. Heu riure i ballar, però us poseu a plorar: L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill però vosaltres heu trobat la manera. I avui heu reunit a família i amics per jurar que estareu sempre units.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Al marge d'un camí
Un amic m’ha trucat
aquest matí s’ha llevat
i feia un gran dia.
Per un moment li ha semblat
que tot era molt més clar
que tot ho comprenia.
Diu si avui vull anar
a veure aquella presó
que hi ha a dalt a sant julià
és un lloc misteriós
a sobre el congost
després de celrà.
Són instints,
que tenim.
sensacions,
que venen de dins.
Allà dalt m’ha explicat
que una amiga ha deixat
el noi amb qui estava
i és que últimament
no se’ls veia contents
ell ja s’ho imaginava
diu que va començar
quan li van presentar
aquell noi ple d’alegria
es varen mirar
van riure i ja està
ell ja ho intuïa.
i jo li he preguntat
com està l’amic que han deixat?
i està encantat de la vida!
quan la cosa no va
val més deixar-ho estar
no furgar la ferida.
Són històries de sempre
errors i encerts
i és que costa d’entendre
perquè, perqui, per on.
Una casa amaga un misteri
una pedra té molts i molts anys
una vida ve d’una altra vida
són instints, que tenim, històries de sempre
són cançons que costen d’entendre.
Temps i rellotge
El teu cap fa massa voltes abans de poder dormir,
Una vida més senzilla, només vols estar tranquil.
Busques gent sota les pedres en qui poder confiar,
És difícil de trobar-ne i potser no en trobes cap.
Divideixes el teu temps, separant la realitat,
Tens formigues dins del cap, que no paren de pencar,
Busques temps dins de l’agenda, busques lloc on no n’hi ha,
És difícil dir que no, a mi sempre m’ha costat.
Has de trobar un lloc on protegir-te
Has de trobar temps per tu...
I somies un futur on tot es veu tant bell i clar,
Hi existeix la vida plena, prats bucòlics i ideals,
Però et lleves al matí amb tres mil coses a fer,
I aquest somni se n’ha anat, i de nou la realitat.
Has de trobar un lloc on protegir-te,
Has de trobar temps.
Ser bona persona és:
No saber dir que no,
Sentir la lleialtat,
El pes d’estar obligat,
Saber que has de complir
Amb la paraula donada
Ser bona persona és:
Responsabilitat,
Siusplau no arribis tard,
Siusplau no em deixes tu
Penjat de nou!
I et ve la mala llet
I no la pots evitar
I et ve la mala llet
I no la vols amagar
Et ve la mala llet
I no la vols evitar
Festival
Arribes i te'n vas, ho has vist a la primera. No t'agrada i ja està, i fas un pas enrere. A tu et sembla tan lleig, però ningú no reacciona. Ho troben tan normal, com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens, es queixen però ja marxen. Se'n van al primer bar a fer un parell de canyes. no hi han enfrontaments, maregen i divaguen. No es volen complicar i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes. No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc o és falta de caràcter o és que ens han educat per totes dues bandes. No hi ha més arguments, s'ha de tenir caràcter, lluitar pel que tu vols o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres: Tímids i educats però amb caràcter. Si voleu guanyar amagueu les cartes, o juguem tots net o tots fem trampes!
Festival
Tastant la solitud, fumant sota la pluja. A les portes de l'estanc mirant el gris intens. Em poso la caputxa, segueixo una gent, ves a saber què estic fent.
Ara que no hi ets faig el que no voldries. No se cap on em porten tota aquesta gent. M'és igual si m'equivoco, tot és bo i resplendent i ho vull viure intensament.
Tornem a començar, tornem-se a equivocar, tornem a carregar aquest pes, no hi podem fer res, no hi podem fer res.
I torno cap a casa, a mi ningú em fa cas. Jo he fet el que em semblava, tu ara què em diràs. Ja veig que no funciona, ja veig que he fracassat, però és el món que està equivocat.
Tornem a començar, tornem-se a equivocar, tornem a carregar aquest pes, no hi podem fer res, no hi podem fer res.
Al marge d'un camí
On és el contrapàs
on la moxiganga
on el ball rodó
on la contradansa.
On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.
On és el contrapàs
a on la moxiganga
a on el ball rodó
a on la contradansa.
On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.
Temps i rellotge
Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.
Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades
Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.
L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.
Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Festival
No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.
T'escapes de les festes borratxo i mig plorant,
et sents lluny de la resta, ets un tiu estrany.
Et compres periscopis amb filtres de colors,
barreges les històries, t'inventes móns millors.
No entens les estratègies, t'agrada més l'atzar,
a tu t'agradaria tot per casualitat.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar
Rebutges les carícies, però tu on vols anar?
No em feu pas cas, m'estic flipant,
res no va ser tan important.
Deixeu-me dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.
Et tenques dins dels llibres no se què estàs buscant,
tu sempre a la lluna i aquí tots esperant.
No hi ha cap teoria que expliqui la veritat,
però a tu t'agradaria salvar la humanitat.
No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.