El dia després sempre és d’a més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents.
El dia després pot durar tres dies més...
Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia...
Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!
L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia, que apareix de dia!
I amb aquesta melancolia que apareix de dia!
Defugint pensaments! Fora remordiments! El mal ja està fet!
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
M agraden els colors
Audio de la cançó "M agraden els colors"
Festival
El factor X
Hi ha futur però no hi ha pressa.
Hi ha records però no hi ha enrere.
Hi eres tu, hi era jo.
Hi eres tu, hi érem tots.
Hi ha records, hi ha dreceres.
Si no tens sort no hi ha manera.
Hi eres tu, hi era jo.
Hi eres tu, hi érem tots.
No hi ha més sort de la que queda
i només tu has quedat enrere.
Sense tu no sóc jo.
Sense tu no hi som tots.
Fem música
Audio de la cançó "Fem música"
Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h
Càntut a Palamós
Plaça Catalunya
Palamós (Baix Empordà)
val eurus
Viva!
Plana
Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada.
Cada vegada que et veig em cau la baba,
mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.
Plana.
ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada, el blat i la userda.
degota de maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.
Plana.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
